Cinc minuts al dia
Inés, escolta la natura cinc minuts al dia i et carregaràs d’energia. Aquest és un bon consell que m’han donat aquest estiu. I qui m’ha fet aquest regal és l’alpinista Jose Ramon Aguirre, Marron. Va néixer fa seixanta anys en un caseriu, a Ataun, un poble de Guipúscoa situat entre valls profundes, altes muntanyes, penya-segats i grutes. De família ramadera, la seva vida està completament lligada a les muntanyes i al seu paisatge. Ha pujat els sis cims més alts dels sis continents, ha fet alguns vuit mils, d’on li agrada baixar volant com un ocell en parapent. S’estima la natura, la gaudeix i en té cura.
Fa uns dies vaig tenir el plaer de coneixe’l i assistir a la projecció del seu documental Kaxkagorri, sobre la vida d’un pastor del Parc Natural d’Aralar (Navarra). L’audiovisual ha estat seleccionat en el festival internacional Mendi Film de Bilbao, en el festival de cine de muntanya de Corea del Sud i s’ha presentat a països com Polònia, Mèxic i Katmandú. Es va projectar el passat tres d’agost en la novena Fira d’Artesans i Oficis de Bellver de Cerdanya.
Kaxkagorri és una obra intimista que ens confronta amb una realitat que ens entossudim a obviar, què vivim en desequilibri amb la mare naturalesa. I ho fa mostrant-nos la vida amb connexió i harmonia amb la natura de Jexus Mendizabal, un pastor d’ovelles de la Serra d’Aralar.
Jexus és una persona culta i amb bon filtre, que viu en una cabana als cims de la Serra, a la que puja a principis del mes de maig i en la qual s’hi està fins al novembre. El seu, és un exemple de vida rural i contemplativa que està desapareixent. Kaxkagorri ens narra a través de l’amplíssim ventall sonor que desprèn la natura a cada territori, en aquest cas el de la Serra d’Aralar, la força de la natura i el valor de viure connectada amb ella.
El documental guarda en tot moment un gran respecte per la intimitat del pastor, que en un acte molt generós comparteix amb nosaltres moments de la seva vida i el paisatge sonor que l’acompanya el temps a la Serra. Un paisatge que omplen poètics sons com els del belar de les ovelles a les verdes pastures; el del xiuxiueig del vent quan s’esmuny entre les branques dels bedolls i dels faigs; el del retrunyir de les turmentes d’estiu; el de la càlida pluja de primavera; el dels xisclets dels ocells planejant damunt dels cims; el de l’aigua que brolla d’entre les roques de la muntanya; el de la gota de pluja que rellisca suau pel cos d’una fulla abans de caure a terra; el de l’absència de so quan cau la neu, o el so de l’aixada i la terra quan es prepara l’hort.
Jose Ramon Aguirre, Marron, l’autor, ens interpel·la sobre la nostra relació amb la natura i ens recorda la importància de viure amb connexió, equilibri i bona actitud amb ella. Kaxkagorri és un cant a la vida simple, aquella que ens connecta amb la mare naturalesa, només escoltant-la cinc minuts al dia. Temps suficient per carregar-nos d’energia, perquè som part d’ella.