Jessica Gastó Vicepresidenta d’Acció

Ja fa molts anys que cada 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Permeteu-me que digui, però que en fa masses. Aquesta data hauria de ser una reivindicació constant, del que volem que sigui cada dia, els 365 dies de l’any. És per això que penso que la societat té molta feina al davant.
Les generacions actuals hem crescut en una societat dominada pels homes, marcadament heteropatriarcal, des d’on ens han inculcat idees i actituds del tot discriminatòries. Encara avui hem d’escoltar comentaris sexistes que confronten la llibertat de les dones. Desitjos de control que volen decidir el què, el com i el quan pel simple fet de ser del gènere masculí.
Per lluitar contra això cal posar fil a l’agulla amb determinació, incidint en fer polítiques d’igualtat per acabar amb la desigualtat. En aquest sentit, els legisladors tenen un repte majúscul quan parlem d’actualitzar l’ordenament jurídic. Les lleis que existeixen actualment ens acullen, però no ens protegeixen. Aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones implica capgirar la legislació existent i modernitzar-la pensant en el futur de les generacions que ens succeiran. Perquè el nostre futur depèn del que lluitem avui.
Tanmateix, les institucions tenen el deure de visibilitzar el canvi real donant compliment a aquestes normes. Són elles les que tenen el poder d’incidir en els fets quotidians que envolten les dones. Un exemple d’això és l’alletament del nadó, on la dona té el deure natural d’alimentar la seva criatura. És aquí on trobem molts impediments fruit de contractes rígids que no permeten conciliar el deure matern amb la responsabilitat laboral.
Un altre exemple de la desigualtat apareix en la cosificació de la dona. La digitalització ha estimulat l’existència d’estereotips que volen sotmetre el gènere femení. No parlo únicament de la ‘guerra de talles’ de les marques de roba, també faig referència a les campanyes publicitàries que tots els sectors duen a terme. Ha arribat el moment de condemnar el sexisme, acabar amb els estereotips i apostar per una realitat diversa de les dones. Que som tan riques com diverses.
Crec que la bellesa de les dones es troba essencialment en la seva ment i no pas en el seu cos. I és aquí on es fa tan necessari garantir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral i que s’elimini la bretxa salarial que encara avui suposa que les dones perceben un 20% menys que els homes, segons el departament d’Estadística d’Andorra.
Una bona mostra del canvi que demanem és la nova llei d’igualtat, actualment aprovada pel Consell de Ministres i a punt d’entrar a tràmit parlamentari, que obra un ventall de possibilitats al control de les desigualtats. La responsabilitat també recaurà necessàriament en la societat, ja que som totes les persones les que hem d’iniciar el canvi. Les que hem de posar la primera pedra que edifiqui el nostre futur. Les que hem de creure en la revolució perquè la igualtat sigui possible.