Germanor. És el substantiu que millor defineix la colla Castellera d’Andorra i la característica per la qual l’agrupació es troba entre els semifinalistes a Andorrà de l’any. Però no és l’únic que els identifica. Compromís, dedicació, concentració, amistat, diversió... Són alguns dels valors pels que se’ls reconeix i motiu pel qual omplen cada actuació amb centenars de persones. Juli Peña en va ser l’impulsor ara fa tot just un any.

 

Som una entitat cultural recent, amb tot just un any d’edat. Som un grup gran, aglutinem molta gent. Avui dia som 150 persones entre les quals hi ha gent de totes les edats: des dels 4 anys fins el 70. 

 

Sí; és una persona que adora els castells. Des que es va jubilar i després de viure a Andorra tota la vida, se’n va anar a Esparreguera. Malgrat això, cada setmana puja a fer els assajos amb nosaltres.

 

Fem una funció social molt important: la gent sempre sap on té un punt de reunió, on a més de parlar de castells fem contactes socials entre nosaltres, com per exemple a les sortides a l’exterior. Molta gent que acaba d’arribar i que es troba sola, allò que sempre ens hem queixat que a Andorra costa fer coses, nosaltres ho trenquem. Hi ha una activitat social on els dimarts, els divendres i el dia de l’actuació ens apleguem. N’han sortit parelles, amics... És clar que també hi ha hagut gent que ens ha deixat perquè el què s’ha d’entregar és el més preuat que tenim i que no són els diners, sinó el temps.

 

Al principi pensàvem que això seria com un meló; fins que no l’obres no saps si és bo. No obstant, no sé per què, sabia que aquest projecte tiraria endavant malgrat preveure que hauríem de picar pedra perquè a Andorra no hi havia tradició castellera. I malgrat això, el 70% de la colla és andorrana, tot i que la colla té arrels catalanes.

 

N’hi ha pocs, però tenim algun portugués i fins i tot anglesos i americans. Aquests darrers vénen amb una beca, pel que quan acaben els estudis se’n van. Però no deixem d’inculcar uns valors que estan oberts a tothom.

 

Realment, un set de sis no és difícil. El que cal tenir en compte és que són necessàries, com a mínim, 120 persones per fer-lo. I nosaltres tenim aquesta gent, que és gent que, a més, pot fer castells. Això és un triomf i a més és un castell nou que a la gent li encanta. 

 

El què està esperant tothom i en el què ja treballem als assajos: fer un pis més, un tres de set. És a dir, aconseguir un castell amb set pisos, cadascun de tres persones. Comencem a entrar en castells que són més complicats tècnicament. És un repte, però si ens quedem encallats i no avencem, la gent es cansa.

 

Evidentment, sense els nens no hi ha castell. Són una part molt important, com les gralles. Però efectivament, sobretot els enxaneta, volen anar sempre més enllà. I aquesta energia es respira en l’ambient de la colla. La feina i tot el temps que hi dediquem es veuen molt recompensats.

 

No tothom pot fer-ho, però hi ha membres d’una sola família que participen del castell i, al cap i a la fi, som tots una gran família que agrupa caràcters diferents.

 

Aquest any 45 colles ens han demanat fer intercanvis. Finalment actuarem amb 25, deu més que l’any passat, quan inclús vam col·laborar amb alguna de les grosses, com per exemple els Minyons de Terrassa. Andorra té molt d’atractiu com a plaça castellera, i veure el bon ambient fa que els Castellers d’Andorra generin molta simpatia dins del món casteller.

 

Aquest mateix dissabte, coincidint amb el nostre primer aniversari i la capitalitat d’Andorra la Vella com a capitalitat Iberoamericana 2016, vam pensar fer una actuació amb la colla castellera de Xile, que té més de deu anys. Ho vam fer via streaming a 11.000 quilòmetres de distància. Va ser interessant veure les diferents perspectives; cadascú agafa la vessant social a la seva manera. Però anem a passar-ho bé. Som molta gent, hem crescut, hem evolucionat molt tècnicament, així que l’important a l’hora de sortir a plaça és passar-ho bé. Fem castells per nosaltres, però també pel públic. És realment molt engrescador.