ANDORRA LA VELLA
Debat del primer pressupost amb tot el marc fiscal desplegat
El marc previst fins al 2019 segons la Regla d’or també prospera
El Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2016 continua el seu trajecte després que el Grup Parlamentari Demòcrata (GPD) tombés les dues esmenes a la totalitat al text presentades pels consellers socialdemòcrates del grup mixt (GM) i pel Grup Parlamentari Liberal (GPL). El projecte pressupostari del 2016 és el primer que el Govern ha dissenyat «amb totes les figures impositives noves», va destacar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, durant la sessió de Consell General celebrada ahir. Una sessió maratoniana que va començar a les quatre de la tarda i es va allargar fins gairebé la mitjanit. El text continua el seu periple ja que ara es discutiran les esmenes presentades en la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost.
El titular de Finances va subratllar que els ingressos globals previstos enguany procedents dels impostos, tant directes com indirectes, seran d’uns 400 milions d’euros, dels quals uns 278 milions vindran de la càrrega fiscal indirecta i la resta, uns 61 milions, dels impostos directes. De fet, aquest any és el primer en què es recaptarà l’IRPF –tot i que Cinca va admetre que el nombre d’obligats tributaris és reduït– i, fins que no entrin en vigor els convenis per evitar la doble imposició, encara es cobrarà l’impost per a no-residents. El pressupost global 2016 és d’uns 850 milions d’euros, un 7,35% més que el del 2015.
El debat va servir perquè els diferents grups parlamentaris defensessin el seu model de país, ja que el pressupost és «l’eina» per a que el Govern de torn apliqui les seves polítiques. El president del GPL, Josep Pintat, va defensar l’esmena a la totalitat del seu grup i va al·legar que el Projecte de llei «vulnera la Llei de les finances públiques», assegurant que el Govern de DA «incompleix constantment el marc legislatiu». Pintat va aprofitar la seva intervenció anterior, dedicada al Marc pressupostari de l’Administració de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019, per criticar que els números s’han calculat en base a «estimacions de l’evolució del PIB mundial», sense ser realistes, i que «el dèficit i el deute creixen». El liberal també va lamentar que s’ajorni «sine die» el vial de Sant Julià de Lòria, «una prioritat nacional».
Entre les rèpliques del ministre, Cinca va argumentar a Pintat que «la variant de Sant Julià es farà quan tinguem els diners» –val 38 milions d’euros– i li va retreure que el desdoblament «no s’acabés en el seu moment». A més, Cinca va defensar que cada inversió pressupostada s’ha dissenyat «en paràmetres d’interès nacional, no parroquial» i va acusar el GPL de presentar unes esmenes parcials que només miren per Sant Julià i la Massana, retornant així «a la vella política en què cada conseller defensa la seva parròquia».
L’esmena del GPL es va rebutjar amb els 15 vots en contra del GPD, tot i rebre el suport del GM. L’esmena presentada pels tres consellers socialdemòcrates del GM també va ser rebutjada, amb els vots en contra del GPD i els dos consellers d’SDP (que formen part del GM). El GPL va donar suport a l’esmena socialdemòcrata.
PRESSUPOST «DE PASSAT» / El president del GM, Pere López, va qualificar el Projecte de llei del pressupost presentat per DA «de passat, clàssic, ancorat en projectes no assolits, que no dóna solució als problemes crònics sinó que encara els agreuja i els mira enrere». López va incidir en les pensions, les prestacions socials i el salari mínim, que va considerar que es troben «en nivells inadmissibles i per sota de la dignitat mínima demanada».
També va alertar sobre l’ús que s’està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i les despeses incontrolades que generen el SASS i la CASS. En general, López va dir que al pressupost denota «l’absoluta falta de creativitat i la incapacitat d’innovació de les polítiques d’inversió o l’absència d’apostes per projectes innovadors en tots els àmbits social, mediambiental i tecnològic». El president del GM va lamentar que les inversions estan «centrades en carreteres, asfalt i rotondes».
La consellera demòcrata Meritxell Mateu va defensar el Projecte de llei i va garantir que «seguim el canvi estructural del model de país engegat fa quatre anys», basat en «la contenció de la despesa i del dèficit», en una «fiscalitat homolagble i realista», en «la diversificació econòmica» i en mantenir les cotes de «benestar».
Mateu va argumentar que, tot i la caiguda d’ingressos via impostos indirectes, sobretot per la caiguda del consum de tabac i les repercussions del cas BPA en el sector financer, que suposaran uns 16 milions d’euros d’ingressos menys, es continua apostant per una «Andorra competitiva, econòmicament productiva i amb un vessant humà». Quant a l’èxit de l’obertura econòmica, la consellera va explicar que «en tres anys, hem revisat 1.359 sol·licituds d’inversió estrangera».
Tot i que els dos consellers de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) no han pogut presentar una esmena a la totalitat al pressupost –la normativa diu que han de ser tres parlamentaris i, tot i sumar la liberal Judith Pallarès, Sindicatura ho va rebutjar perquè Pallarès ja va presentar l’esmena del GPL–, Víctor Naudi va expressar la seva opinió contra el Projecte de llei de pressupost. Naudi va qualificar el pressupost «de continuïtat endèmica» i va alertar de «la fractura social que es viu a les dues andorres». També va lamentar el «desequilibri» entre els ingressos procedents dels impostos directes i dels indirectes.
Finalment, el ministre Cinca va exposar que el pressupost 2016 segueix «les línies mestres» dels cinc anys del govern de DA: «Mantenir el nivell de benestar assolit abans de la crisi; reforçar els sectors econòmics tradicionals i el turisme, i impulsar l’obertura econòmica; recuperar el nivell d’inversió pública; contenció i rigor pressupostari per a que el dèficit no superi l’1% del PIB; consolidar el nou marc fiscal i diversificar els ingressos, i moderar el creixement del deute».
PREVISIONS DE LA LEGISLATURA / Abans del debat del pressupost, els grups parlamentaris van discutir sobre el Marc pressupostari de l’Administració de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019. Segons la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, coneguda com la Regla d’or, cada govern haurà de presentar unes previsions pressupostàries de la legislatura, en aquest cas, les grans xifres globals fins al 2019. El ministre de Finances va insistir que el Marc pressupostari s’ha previst amb «prudència» ja que s’haurà d’estar pendent de l’evolució del PIB i de l’impacte de l’afer BPA. Cinca va afegir que amb el Marc pressupostari «fixem topalls per als pròxims quatre anys i després perfilarem els pressupostos anuals». «L’objectiu és l’equilibri», va matisar.
Als grups parlamentaris de l’oposició, però, no els va convèncer el Marc pressupostari presentat i es van mostrar preocupats per unes xifres que consideren que no s’han calculat d’una manera precisa. El Marc pressupostari va prosperar al Consell General ja que els 15 consellers del GPD van rebutjar l’esmena a la totalitat presentada pel GPL que, en aquest cas, va rebre el suport dels cinc parlamentaris del GM.
El titular de Finances va subratllar que els ingressos globals previstos enguany procedents dels impostos, tant directes com indirectes, seran d’uns 400 milions d’euros, dels quals uns 278 milions vindran de la càrrega fiscal indirecta i la resta, uns 61 milions, dels impostos directes. De fet, aquest any és el primer en què es recaptarà l’IRPF –tot i que Cinca va admetre que el nombre d’obligats tributaris és reduït– i, fins que no entrin en vigor els convenis per evitar la doble imposició, encara es cobrarà l’impost per a no-residents. El pressupost global 2016 és d’uns 850 milions d’euros, un 7,35% més que el del 2015.
El debat va servir perquè els diferents grups parlamentaris defensessin el seu model de país, ja que el pressupost és «l’eina» per a que el Govern de torn apliqui les seves polítiques. El president del GPL, Josep Pintat, va defensar l’esmena a la totalitat del seu grup i va al·legar que el Projecte de llei «vulnera la Llei de les finances públiques», assegurant que el Govern de DA «incompleix constantment el marc legislatiu». Pintat va aprofitar la seva intervenció anterior, dedicada al Marc pressupostari de l’Administració de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019, per criticar que els números s’han calculat en base a «estimacions de l’evolució del PIB mundial», sense ser realistes, i que «el dèficit i el deute creixen». El liberal també va lamentar que s’ajorni «sine die» el vial de Sant Julià de Lòria, «una prioritat nacional».
Entre les rèpliques del ministre, Cinca va argumentar a Pintat que «la variant de Sant Julià es farà quan tinguem els diners» –val 38 milions d’euros– i li va retreure que el desdoblament «no s’acabés en el seu moment». A més, Cinca va defensar que cada inversió pressupostada s’ha dissenyat «en paràmetres d’interès nacional, no parroquial» i va acusar el GPL de presentar unes esmenes parcials que només miren per Sant Julià i la Massana, retornant així «a la vella política en què cada conseller defensa la seva parròquia».
L’esmena del GPL es va rebutjar amb els 15 vots en contra del GPD, tot i rebre el suport del GM. L’esmena presentada pels tres consellers socialdemòcrates del GM també va ser rebutjada, amb els vots en contra del GPD i els dos consellers d’SDP (que formen part del GM). El GPL va donar suport a l’esmena socialdemòcrata.
PRESSUPOST «DE PASSAT» / El president del GM, Pere López, va qualificar el Projecte de llei del pressupost presentat per DA «de passat, clàssic, ancorat en projectes no assolits, que no dóna solució als problemes crònics sinó que encara els agreuja i els mira enrere». López va incidir en les pensions, les prestacions socials i el salari mínim, que va considerar que es troben «en nivells inadmissibles i per sota de la dignitat mínima demanada».
També va alertar sobre l’ús que s’està fent dels Fons de Reserva de Jubilació i les despeses incontrolades que generen el SASS i la CASS. En general, López va dir que al pressupost denota «l’absoluta falta de creativitat i la incapacitat d’innovació de les polítiques d’inversió o l’absència d’apostes per projectes innovadors en tots els àmbits social, mediambiental i tecnològic». El president del GM va lamentar que les inversions estan «centrades en carreteres, asfalt i rotondes».
La consellera demòcrata Meritxell Mateu va defensar el Projecte de llei i va garantir que «seguim el canvi estructural del model de país engegat fa quatre anys», basat en «la contenció de la despesa i del dèficit», en una «fiscalitat homolagble i realista», en «la diversificació econòmica» i en mantenir les cotes de «benestar».
Mateu va argumentar que, tot i la caiguda d’ingressos via impostos indirectes, sobretot per la caiguda del consum de tabac i les repercussions del cas BPA en el sector financer, que suposaran uns 16 milions d’euros d’ingressos menys, es continua apostant per una «Andorra competitiva, econòmicament productiva i amb un vessant humà». Quant a l’èxit de l’obertura econòmica, la consellera va explicar que «en tres anys, hem revisat 1.359 sol·licituds d’inversió estrangera».
Tot i que els dos consellers de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) no han pogut presentar una esmena a la totalitat al pressupost –la normativa diu que han de ser tres parlamentaris i, tot i sumar la liberal Judith Pallarès, Sindicatura ho va rebutjar perquè Pallarès ja va presentar l’esmena del GPL–, Víctor Naudi va expressar la seva opinió contra el Projecte de llei de pressupost. Naudi va qualificar el pressupost «de continuïtat endèmica» i va alertar de «la fractura social que es viu a les dues andorres». També va lamentar el «desequilibri» entre els ingressos procedents dels impostos directes i dels indirectes.
Finalment, el ministre Cinca va exposar que el pressupost 2016 segueix «les línies mestres» dels cinc anys del govern de DA: «Mantenir el nivell de benestar assolit abans de la crisi; reforçar els sectors econòmics tradicionals i el turisme, i impulsar l’obertura econòmica; recuperar el nivell d’inversió pública; contenció i rigor pressupostari per a que el dèficit no superi l’1% del PIB; consolidar el nou marc fiscal i diversificar els ingressos, i moderar el creixement del deute».
PREVISIONS DE LA LEGISLATURA / Abans del debat del pressupost, els grups parlamentaris van discutir sobre el Marc pressupostari de l’Administració de l’Estat per al temps corresponent al mandat 2016-2019. Segons la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, coneguda com la Regla d’or, cada govern haurà de presentar unes previsions pressupostàries de la legislatura, en aquest cas, les grans xifres globals fins al 2019. El ministre de Finances va insistir que el Marc pressupostari s’ha previst amb «prudència» ja que s’haurà d’estar pendent de l’evolució del PIB i de l’impacte de l’afer BPA. Cinca va afegir que amb el Marc pressupostari «fixem topalls per als pròxims quatre anys i després perfilarem els pressupostos anuals». «L’objectiu és l’equilibri», va matisar.
Als grups parlamentaris de l’oposició, però, no els va convèncer el Marc pressupostari presentat i es van mostrar preocupats per unes xifres que consideren que no s’han calculat d’una manera precisa. El Marc pressupostari va prosperar al Consell General ja que els 15 consellers del GPD van rebutjar l’esmena a la totalitat presentada pel GPL que, en aquest cas, va rebre el suport dels cinc parlamentaris del GM.