ANDORRA LA VELLA
El Dakar de la supervivència
Ginesta, Llovera i España parlen d’una edició en què les pluges torrencials han afegit més pebre a la carrera
Més que una carrera de fons, la del 2017 ha estat una edició del Dakar de supervivència. Ho diu algú que suma 26 presències al ral·li més prestigiós i dur del món: Jordi Ginesta. El pilot andorrà de camions –la missió del qual és prioritàriament d’assistència– assegura que any rere any es va convertint en un raid en el qual va tenint cada vegada més pes la velocitat, però en aquest 2017 hi ha un convidat nou que s’ha afegit a la festa de termes que l’acompanyen.
El fred, la calor, els accidents, les dunes, el fesh fesh, la navegació i demès han anat acompanyats aquesta vegada per pluges torrencials que han afegit més pebre, principalment perquè ha provocat l’anul·lació de dues etapes –condicions realment extremes–, la formació de llacunes quilomètriques de fang i l’empitjorament de les condicions dels bivacs i, per tant, el descans, l’alimentació, la preparació de les següents etapes o les tasques de mecànica. «Aquest any ha estat més aventura que carrera, també per als aspirants al títol», va sentenciar ahir en una roda de premsa conjunta amb Albert Llovera i Cristian España per explicar les seves experiències personals.
Llovera, que també competia en camions, va afegir que malgrat tot, va poder gaudir en molts moments del que li agrada, que és pilotar i anar a fons, però no nega que ha estat «una edició amb més trampes».
D’una manera un pèl diferent va opinar España: «Com més pes, més supervivència. En moto ha estat diferent, pots ficar-te per tot arreu, eludir el fang...». Però per al pilot de motos andorrà també l’aigua també ha donat un plus de dificultat, gairebé inhumà. «Un dia em vaig veure enmig de la que estava caient i a punt per començar 500 quilòmetres d’especial i em preguntava: Jo què faig aquí? Pedrero [pilot professional espanyol que va acabar onzè] també em va dir després de viure una situació similar: M’haig de buscar una feina. No sé què faig aquí patint tant, amb pluja, fred, inundacions i tot aquest fang...».
Amb tot, els tres van ser finishers. Objectiu complert i a sobre, amb escreix. Ginesta va tenir menys de 50 hores de penalització i, per tant, ha entrat en classificació tot i no sortir a les oficials del web, Llovera el 24è i España el 21è i campió en la subcategoria de marató fins a 450 centímetres cúbics. Molt millor de l‘esperat: «Estic súper content, no pensava que fos capaç d’anar tan ràpid», va reflexionar un Llovera que cada jornada arriscava buscant acabar el més amunt possible, segons matisa «perquè jo ja he acabat el Dakar i el que em diverteix és competir, no conservar. Vaig prendre tres decisions en moments claus del tot encertades».
«Per part meva he fet realitat un somni», va apuntar España fent referència al títol en marató. «No m’ho esperava. Hi ha hagut etapes que arribava tocat però l’equip ha estat per mi, la moto no ha donat problemes, gairebé no he comès errades en la navegació i he anat de menys a més».
CANVI D’ESCENARI? / Ginesta, tot un veterà, va reconèixer que el Dakar s’està devaluant: «Hi havia anys que érem més de 200 camions. Aquest any hem estat 50 i 80 cotxes. Han de fer alguna cosa. Portem sis anys a l’Argentina i a mi ja em cansa», va reflexionar. Sonen altres possibles escenaris com Perú, Xile i, fins i tot, Austràlia i els Estats Units, amb un recorregut des de Las Vegas fins a Mèxic. En tots cas, els tres andorrans ho tenen clar: volen tornar a ser dakarians el 2018.
El fred, la calor, els accidents, les dunes, el fesh fesh, la navegació i demès han anat acompanyats aquesta vegada per pluges torrencials que han afegit més pebre, principalment perquè ha provocat l’anul·lació de dues etapes –condicions realment extremes–, la formació de llacunes quilomètriques de fang i l’empitjorament de les condicions dels bivacs i, per tant, el descans, l’alimentació, la preparació de les següents etapes o les tasques de mecànica. «Aquest any ha estat més aventura que carrera, també per als aspirants al títol», va sentenciar ahir en una roda de premsa conjunta amb Albert Llovera i Cristian España per explicar les seves experiències personals.
Llovera, que també competia en camions, va afegir que malgrat tot, va poder gaudir en molts moments del que li agrada, que és pilotar i anar a fons, però no nega que ha estat «una edició amb més trampes».
D’una manera un pèl diferent va opinar España: «Com més pes, més supervivència. En moto ha estat diferent, pots ficar-te per tot arreu, eludir el fang...». Però per al pilot de motos andorrà també l’aigua també ha donat un plus de dificultat, gairebé inhumà. «Un dia em vaig veure enmig de la que estava caient i a punt per començar 500 quilòmetres d’especial i em preguntava: Jo què faig aquí? Pedrero [pilot professional espanyol que va acabar onzè] també em va dir després de viure una situació similar: M’haig de buscar una feina. No sé què faig aquí patint tant, amb pluja, fred, inundacions i tot aquest fang...».
Amb tot, els tres van ser finishers. Objectiu complert i a sobre, amb escreix. Ginesta va tenir menys de 50 hores de penalització i, per tant, ha entrat en classificació tot i no sortir a les oficials del web, Llovera el 24è i España el 21è i campió en la subcategoria de marató fins a 450 centímetres cúbics. Molt millor de l‘esperat: «Estic súper content, no pensava que fos capaç d’anar tan ràpid», va reflexionar un Llovera que cada jornada arriscava buscant acabar el més amunt possible, segons matisa «perquè jo ja he acabat el Dakar i el que em diverteix és competir, no conservar. Vaig prendre tres decisions en moments claus del tot encertades».
«Per part meva he fet realitat un somni», va apuntar España fent referència al títol en marató. «No m’ho esperava. Hi ha hagut etapes que arribava tocat però l’equip ha estat per mi, la moto no ha donat problemes, gairebé no he comès errades en la navegació i he anat de menys a més».
CANVI D’ESCENARI? / Ginesta, tot un veterà, va reconèixer que el Dakar s’està devaluant: «Hi havia anys que érem més de 200 camions. Aquest any hem estat 50 i 80 cotxes. Han de fer alguna cosa. Portem sis anys a l’Argentina i a mi ja em cansa», va reflexionar. Sonen altres possibles escenaris com Perú, Xile i, fins i tot, Austràlia i els Estats Units, amb un recorregut des de Las Vegas fins a Mèxic. En tots cas, els tres andorrans ho tenen clar: volen tornar a ser dakarians el 2018.