Any 2015. Les dones segueixen cobrant menys que els homes. I no és una fal·làcia ni neures de feminista. Les dades del departament d’Estadística constaten que, actualment, a Andorra, el salari mitjà entre homes i dones es diferencia en gairebé 500 euros (la meitat del salari mínim interprofessional!).

Històricament, les dones han estat condemnades a l’ostracisme, recloses a les feines domèstiques i relegades a un paper secundari en la societat. Moltes dones han lluitat i perdut la vida, sobretot al segle XX, perquè les dones d’avui tinguem els mateixos drets socials que els homes. Les guerres mundials van portar moltes dones a treballar a les fàbriques mentre els homes morien als camps de batalla. La introducció al món laboral va ser imparable: primer es veia el treball femení com un complement econòmic per a la llar; ara ningú –o això espero– es planteja que les dones treballin per aportar uns calerons més a casa. Treballar no és tan sols una obligació per guanyar-se el pa i pagar les factures, és una tasca que dignifica i ens permet ser independents. ¿Quantes dones no s’han vist atrapades dins un matrimoni frustrat perquè no tenien independència econòmica? Les dones ja no hem de demanar permís per a res –la meva mare encara va necessitar autorització masculina per treure’s el carnet de conduir a Andorra– però les diferències salarials continuen atemptant contra els nostres drets.

De vegades, quan en parlo amb amics –homes– em diuen que jo no cobro menys que ells. No, en el meu sector no és tan evident, però potser si en féssim un càlcul global ens enduríem més d’una sorpresa. Confesso que les dades d’Estadística a mi tambe m’han sorprès. No m’ho esperava. En tots –tots– els sectors d’activitat econòmica les dones cobren de mitjana menys que els homes, des del personal domèstic al sector financer.

Dia a dia, homes i dones combatem els micromasclismes, però encara falta molt per aconseguir una societat igualitària en què no haguem de comentar dades com les de les diferències salarials.