Jocs Olímpics - C.Pérez
M’interessen poc els jocs olímpics. Ho sento, no hi puc fer més, en general veure esports no m’agrada i per tant, tot el que s’hi relaciona més aviat més indiferent.
Això no vol dir que estigui en contra d’uns jocs olímpics a La Seu. Tampoc hi estic a favor. Però el que passa és que veient com s’està gestionant tot aquest circ, em sembla tot plegat més aviat una tonteria de dimencions descomunals.
Aquests projectes -ho sento senyors polítics- si no surten de la gent del poble, no tenen cap sentit. És clar que els d’aquí dalt volem una carretera en condicions per arribar al Pirineu, i no una per on cauen rocs cada dos per tres. És clar que volem tenir unes ciutats netes i maques, i no envellides i amb olor de florit. És clar que volem llocs de treball per tots els nostres veïns que no en tenen, però no a qualsevol preu. Uns jocs olímpics no poden ser la solució a un abandonament constant i històric d’una terra aïllada ja per naturalesa.
El govern català sempre ha mirat cap a una altra banda. Tan se val si mana ERC i hi ha un alcalde dels seus a La Seu i un a Puigcerdà, o ara que manen els de CiU i les dos alcaldies importants són a les seves mans. És lògic que sempre hi haurà una carretera més important a fer al barcelonés o al maresme que no pas aquí. És una qüestió demogràfica, números.
Però si pel govern català som l’últim mono, pel govern espanyol ni existim, prou merders té el Mariano per fixar-se en nosaltres (i potser millor i tot). La qüestió és que l’abandonament del Pirineu és un fet, i poca cosa es pot fer si el territori dóna pel que dóna. Estem envoltats de muntanya i el preu a pagar per tenir cada dia el millor paisatge a la finestra de casa és tenir unes carreteres horribles i poques oportunitats de feina.
Al final som nosaltres els que ho hem escollit. Ningú ens ha obligat a viure a pobles on no arriba el transport escolar, o llocs on se’n va la llum i el telèfon cada cop que plou amb força, ni ningú ens vindrà a buscar quan estiguem fotuts de salut i amb una certa edat, amb la mateixa velocitat que ho farà una ambulància a una gran ciutat. És tot el que hem triat nosaltres, però ho expliquem amb orgull, perquè si ho hem triat és perquè ens estimem com ningú el Pirineu.
Això no vol dir que estigui en contra d’uns jocs olímpics a La Seu. Tampoc hi estic a favor. Però el que passa és que veient com s’està gestionant tot aquest circ, em sembla tot plegat més aviat una tonteria de dimencions descomunals.
Aquests projectes -ho sento senyors polítics- si no surten de la gent del poble, no tenen cap sentit. És clar que els d’aquí dalt volem una carretera en condicions per arribar al Pirineu, i no una per on cauen rocs cada dos per tres. És clar que volem tenir unes ciutats netes i maques, i no envellides i amb olor de florit. És clar que volem llocs de treball per tots els nostres veïns que no en tenen, però no a qualsevol preu. Uns jocs olímpics no poden ser la solució a un abandonament constant i històric d’una terra aïllada ja per naturalesa.
El govern català sempre ha mirat cap a una altra banda. Tan se val si mana ERC i hi ha un alcalde dels seus a La Seu i un a Puigcerdà, o ara que manen els de CiU i les dos alcaldies importants són a les seves mans. És lògic que sempre hi haurà una carretera més important a fer al barcelonés o al maresme que no pas aquí. És una qüestió demogràfica, números.
Però si pel govern català som l’últim mono, pel govern espanyol ni existim, prou merders té el Mariano per fixar-se en nosaltres (i potser millor i tot). La qüestió és que l’abandonament del Pirineu és un fet, i poca cosa es pot fer si el territori dóna pel que dóna. Estem envoltats de muntanya i el preu a pagar per tenir cada dia el millor paisatge a la finestra de casa és tenir unes carreteres horribles i poques oportunitats de feina.
Al final som nosaltres els que ho hem escollit. Ningú ens ha obligat a viure a pobles on no arriba el transport escolar, o llocs on se’n va la llum i el telèfon cada cop que plou amb força, ni ningú ens vindrà a buscar quan estiguem fotuts de salut i amb una certa edat, amb la mateixa velocitat que ho farà una ambulància a una gran ciutat. És tot el que hem triat nosaltres, però ho expliquem amb orgull, perquè si ho hem triat és perquè ens estimem com ningú el Pirineu.