Un país esportista
El 30 de Juny de l’any 1998, el Consell General aprovava la Llei de l’esport, un pas més d’un llarg camí que tot just començava, amb el noble objectiu de dotar d’un marc legal el món de l’esport, dins d’una democràcia en ple creixement.
A ningú se li escapa que un país que es vulgui considerar modern i avançat, ha de tenir en l’esport una eina imprescindible per a la cohesió de la seva societat, un element integrador en el seu entorn i una eina educativa per als nostres joves d’un valor incalculable.
Si diem que la llei de l’esport, actualment en vigor, es va aprovar el segle passat es pot pensar que fa temps que s’hauria d’haver canviat, però si parlem que es va aprovar fa només 19 anys segur que pensem que encara hauria de servir. I és que la perspectiva de 19 anys en la història d’un país no són res, però no podem obviar que aquest segle XXI han canviat els tempos i la velocitat a la que evolucionem és vertiginosa. Si, a més, ens endinsem en el món de l’esport, la velocitat augmenta de manera considerable.
Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que tot i la crisi viscuda l’ultima dècada, un dels pocs sectors que ha mantingut el seu creixement ha estat el de l’esport. Vivim i gaudim d’un país que, tot i la seva dimensió, ens brinda l’oportunitat de realitzar tot tipus d’esport i la seva societat mostra cada vegada més inquietud per portar una vida saludable i equilibrada: una societat mentalitzada i convençuda de la importància de la pràctica de l’esport com a eina fonamental per al desenvolupament, no solament físic, sinó també social, educatiu i cultural.
Hem de reconèixer que aquesta velocitat de creixement ens obliga a adaptar-nos, a la mateixa velocitat, a les exigències que els grans organismes esportius europeus i mundials exigeixen. L’augment dels esportistes en totes les modalitats, la integració del nostre país en la pràctica esportiva d’alt nivell, l’orgull, l’esperit de superació i el sentiment que demostren els nostres esportistes quan competeixen en esdeveniments internacionals, ens obliga, des del respecte i la responsabilitat, a renovar una llei que s’adapti a la nostra realitat i que ens porti a competir en igualtat de condicions que la resta de participants.
L’evolució en el món del dopatge, les inversions milionàries en l’alta competició, la preocupació pel medi ambient, l’accessibilitat de tothom al món de l’esport són, entre d’altres, motius més que suficients per prendre en consideració una renovació profunda d’una llei obsoleta. Aquesta renovació ha de tenir un clar objectiu: adaptar-se a la legislació actual i servir de guia, assessorar i protegir l’esport i els nostres esportistes.
La coordinació des del ministeri amb la Secretaria d’Estat d’Esports, conjuntament amb grups parlamentaris, entitats esportives i els propis esportistes, esdevindrà vital per a la configuració i consolidació d’un marc legal sòlid i eficaç, que considero del tot necessari.
Tot plegat, ben mereix l’esforç i el compromís de tothom perquè Andorra pugui continuar avançant d’una manera segura, adequada i adaptada a una realitat a la que no podem girar l’esquena perquè d’aquí a 20 anys els nostres esportistes puguin continuar defensant Andorra amb orgull però, sobretot, amb la seguretat i la tranquil·litat de tenir una llei que els protegeix i els empara.
Conseller general de DA
A ningú se li escapa que un país que es vulgui considerar modern i avançat, ha de tenir en l’esport una eina imprescindible per a la cohesió de la seva societat, un element integrador en el seu entorn i una eina educativa per als nostres joves d’un valor incalculable.
Si diem que la llei de l’esport, actualment en vigor, es va aprovar el segle passat es pot pensar que fa temps que s’hauria d’haver canviat, però si parlem que es va aprovar fa només 19 anys segur que pensem que encara hauria de servir. I és que la perspectiva de 19 anys en la història d’un país no són res, però no podem obviar que aquest segle XXI han canviat els tempos i la velocitat a la que evolucionem és vertiginosa. Si, a més, ens endinsem en el món de l’esport, la velocitat augmenta de manera considerable.
Podríem dir, sense por a equivocar-nos, que tot i la crisi viscuda l’ultima dècada, un dels pocs sectors que ha mantingut el seu creixement ha estat el de l’esport. Vivim i gaudim d’un país que, tot i la seva dimensió, ens brinda l’oportunitat de realitzar tot tipus d’esport i la seva societat mostra cada vegada més inquietud per portar una vida saludable i equilibrada: una societat mentalitzada i convençuda de la importància de la pràctica de l’esport com a eina fonamental per al desenvolupament, no solament físic, sinó també social, educatiu i cultural.
Hem de reconèixer que aquesta velocitat de creixement ens obliga a adaptar-nos, a la mateixa velocitat, a les exigències que els grans organismes esportius europeus i mundials exigeixen. L’augment dels esportistes en totes les modalitats, la integració del nostre país en la pràctica esportiva d’alt nivell, l’orgull, l’esperit de superació i el sentiment que demostren els nostres esportistes quan competeixen en esdeveniments internacionals, ens obliga, des del respecte i la responsabilitat, a renovar una llei que s’adapti a la nostra realitat i que ens porti a competir en igualtat de condicions que la resta de participants.
L’evolució en el món del dopatge, les inversions milionàries en l’alta competició, la preocupació pel medi ambient, l’accessibilitat de tothom al món de l’esport són, entre d’altres, motius més que suficients per prendre en consideració una renovació profunda d’una llei obsoleta. Aquesta renovació ha de tenir un clar objectiu: adaptar-se a la legislació actual i servir de guia, assessorar i protegir l’esport i els nostres esportistes.
La coordinació des del ministeri amb la Secretaria d’Estat d’Esports, conjuntament amb grups parlamentaris, entitats esportives i els propis esportistes, esdevindrà vital per a la configuració i consolidació d’un marc legal sòlid i eficaç, que considero del tot necessari.
Tot plegat, ben mereix l’esforç i el compromís de tothom perquè Andorra pugui continuar avançant d’una manera segura, adequada i adaptada a una realitat a la que no podem girar l’esquena perquè d’aquí a 20 anys els nostres esportistes puguin continuar defensant Andorra amb orgull però, sobretot, amb la seguretat i la tranquil·litat de tenir una llei que els protegeix i els empara.
Conseller general de DA