PUBLICITAT

Tots els diners que pot perdre el proveïdor en cas d’impagament

Totes les empreses han de ser conscients de la importància de la inversió realitzada en les partides de clients del realitzable, i no només les grans empreses han de tenir mecanismes per gestionar adequadament el risc de crèdit comercial de clients, sinó que també les pimes han de lluitar contra la morositat, prevenir els impagats i gestionar el risc de crèdit comercial. Val la pena assenyalar que en una empresa distribuïdora comercial europea els comptes per cobrar de clients representen de mitjana el 65% de tot el seu actiu. La disciplina que s’encarrega de prevenir i gestionar els riscos de crèdit comercial, controlar el risc d’impagament i prevenir els impagats es denomina credit management i l’expert en aquesta matèria és el credit manager. Gràcies al credit management una empresa podrà lluitar contra la morositat i mantenir controlat el risc de crèdit de clients, ja que hi haurà empleats responsable de dur a terme la gestió del risc de crèdit dels clients.
A més, cal descartar la falsa idea que existeix que la gestió del risc de crèdit comercial només s’ha de realitzar quan la crisi colpeja a les empreses i hi ha una epidèmia de morositat, o en èpoques de recessió econòmica. La correcta gestió del crèdit comercial s’ha de fer sempre i no únicament quan la conjuntura econòmica és desfavorable o hi ha un elevat percentatge de morositat. Per tant, és convenient que totes les empreses introdueixin el credit management i adoptin procediments de control del risc de crèdit comercial integral dels clients i del risc d’impagament, i no només aquelles que presentin elevats índexs de morositat.
Contràriament al que es fa habitualment, la gestió del risc de crèdit comercial o credit management no ha de fer-se únicament durant els cicles econòmics negatius, és a dir quan hi ha un seriós problema de morositat i entren moltes factures impagades, sinó que s’ha de fer en qualsevol conjuntura econòmica, fins i tot en èpoques de creixement i bonança.
Per realitzar correctament la gestió del risc de crèdit comercial, el primer pas és conèixer el concepte de risc de crèdit comercial integral o risc viu d’un deutor comercial. El risc de crèdit integral es defineix com tots els diners que el creditor pot perdre si un client entra en una situació d’insolvència definitiva; és a dir presenta una fallida i no paga els seus deutes amb proveïdors, o també si és un morós professional que decideix cometre un pufo i enganyar al proveïdor, deixant de pagar tot el crèdit comercial obtingut.
Ara bé, la informació que ens porta a determinar la quantia del risc de crèdit comercial integral amb un determinat client, no només es troba en els registres comptables clàssics, sinó que també està registrada en comptes d’ordre extracomptables que han de ser controlades pel credit manager.
El risc de crèdit comercial integral d’un client es troba determinat per les següents partides:
• Les factures no vençudes.
• Les factures vençudes i factura impagades.
• Les factures pendents de pagament per discussions comercials o controvèrsies amb el client.
• Els efectes comercials no vençuts en cartera.
• Els efectes descomptats pendents de venciment.
• Les factures anticipades pel banc mitjançant ‘factoring’ amb recurs.
• Les factures cobrades anticipadament mitjançant ‘confirming’ amb recurs.
• Els càrrecs directes SEPA domiciliats i carregats en el compte bancari del client dins del període de devolució.
• Els lliuraments de mercaderia no facturades ni comptabilitzades.
• Les comandes en curs en particular quan són fabricacions personalitzades per al client.
La suma de totes aquestes partides, moltes d’elles extracomptables, ens dona el risc de crèdit comercial integral d’un client; és a dir, l’import que podem perdre si aquest deutor actua de forma deshonesta i decideix no només deixar de pagar les factures pendents, sinó de retornar els càrrecs carregats al seu compte bancari fins al límit temporal que li permetin les normes bancàries europees per a la zona SEPA (‘Single Euro Payments Area’), que recordem per als Abonaments Directes SEPA Bàsics segons la normativa imposada per l’European Payments Council (EPC) els terminis de devolució poden ser de 58 dies si el creditor té un mandat signat pel client, o de 400 dies si no existeix tal mandat. Aquestes partides, presumptament cobrades segons els registres bancaris i comptables de l’empresa proveïdores, poden suposar una gran bossa de risc d’impagament ocult.
El departament de credit management ha de tenir en compte totes les partides de risc de crèdit de clients, i en particular, el credit manager ha de controlar la devolució de càrrecs directes un cop transcorreguts cinc dies des de la presentació de la remesa, que és el termini màxim per a la devolució de càrrecs directes bàsics per motius tècnics; o sigui per manca de saldo, comptes errònies o cancel·lades, o per ordre del client.
Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, Bcn

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT