Fa tot just quatre dies que estem en campanya electoral i això s’està fent molt llarg. S’està fent llarg pels periodistes, que tenim cada dia un munt d’actes en què hem de fer la cobertura informativa, però també s’està fent llarg pels polítics.

I s’està fent llarg perquè fa ja força temps que hi ha una precampanya amb molta força. Per tothom era evident que les eleccions, poc o molt s’avançarien. De fet alguns creiem que es farien un mes abans i tot, i els partits ja estaven inquiets des de fa mesos. Prova d’això és que el PS va avançar una de les seves estratègies per mostrar-se com un partit proper a la ciutadania, convocar unes primàries per escollir el seu cap de llista. Les van avançar a ple estiu, un moment poc escaient per fer qualsevol cosa en aquest país, i el resultat va ser poca participació. Mentrestant, els altres partits anaven movent múscul per aconseguir trobar el seu candidat que els permetés fer el millor paper en aquestes eleccions. I és que quan una legislatura és complicada, es fa també llarga per tots plegats. I aquesta que hem acabat fa uns dies ha estat força complicada per un govern que s’havia autoimposat molts temes i molta feina per fer amb només quatre anys. Això ens ha portat a un mandat que ha estat en el que més lleis s’han aprovat, cosa que per uns és utilitzat com una cosa molt positiva i pels altres molt negativa, però que converteix, en tot cas, el parlament andorrà en un dels que més lleis ha aprovat de qualsevol país de l’entorn.

Ara el que cal veure és amb què ens sorprenen els partits, si és que ens sorprenen, perquè poden fer poques propostes que no s’hagin fet en els darrers mesos, sense arriscar-se a intentar fer una campanya plena de promeses, que ves a saber si podran complir.