Sembla etern el debat però són conceptes que no es poden deixar de banda, perquè al final el que passa és que hi ha una problemàtica que s’allarga i s’allarga en el temps sense cap solució. Són temes constants, com ara que els residents no puguin votar en unes eleccions andorranes comunals, és a dir aquelles que decideixen els càrrecs públics que governaran els interessos dels veïns de cada parròquia. I en això, és cert, el resident, molts de llarga durada, tenen alguna cosa a dir.

Els sindicats van tornar a exposar el tema ahir durant el Dia Internacional del Treballador. La qüestió va de debó, perquè al final les xifres posen les coses al seu lloc. «5.500 electors» decideixen, segons va dir Gabriel Ubach (USdA) pels 70.000 habitants d’aquest país. El que passa és que a vegades es barregen conceptes, s’aprofiten unes batalles per lluitar per unes altres, i el que realment no sembla veure’s és que ahir al carrer Veedors eren no arriba a una trentena de treballadors. Parlaven els oradors de la por dels empleats, del discurs aquell que diu que la cosa està molt magra com per anar a jugar-se-la per una manifestació que ja ni tan sols es fa.

No sembla aquesta una situació desitjable en un país en què se suposa hom vol semblar europeu, global, democràtic i la cara d’una societat avançada. Els sindicats existeixen fa tant temps que hauria de fer una mica de vergonya que a Andorra hi hagi les dificultats que es mantenen perquè la representació sindical i, el que és més greu, la mateixa activitat de la defensa dels drets dels treballadors, no es pugui realitzar sense viure sota la por.

Calen avenços en aquest sentit, i alguns passen per donar-li veu també a molts ciutadans que, sent residents, conviuen la nostra realitat. Si no, sempre estarem fent-li voltes a la història, estancats.