• LA REFORMA DE LES FINANCES COMUNALS ÉS UN TEMA DE PAÍS I NO DE PERSONES

Si ahir felicitàvem els cònsols pel fons i les formes de la carta en què es posen "a la sencera disposició" del Govern i grups parlamentaris per abordar qüestions "susceptibles de millora, harmonització i/o reforma", com ara "la distribució competencial i el sistema de transferències existents", avui pensem que és el moment de fer un primer toc d'alerta sobre altres gestos lligats estretament amb la qüestió que no beneficien el diàleg en positiu encetat pels líders de les corporacions locals.

I és que insistim que la reforma del model de les finances, transferències i competencials comunals és un canvi que molt probablement implicarà molt de temps perquè acabi fructificant i tornem a remarcar que és cabdal que en la fase de preanàlisi --que és en la qual ens trobem avui en dia-- es construeixin uns pilars de ciment armat. En aquest sentit, des d'Andorra pel Canvi han vist en aquesta carta una resposta al "front comú" reclamat i proposat per la plataforma per revisar l'estructura territorial de l'Estat. Una qüestió que, al mateix torn, ApC lliga amb la negociació del Pressupost 2011. En aquest sentit, si bé continuem valorant l'encert de la iniciativa política plantejada en el seu dia per ApC, també creiem que és un error vincular el contingut de la missiva consignada pels sets cònsols amb la demanda de la plataforma. ¿I per què? En primer lloc per una simple qüestió de timing, ja que la voluntat per part de les corporacions de presentar a l'Executiu un conjunt de suggeriments sobre la reforma de les relacions comuns-Administració central és molt anterior a l'oferiment formulat per ApC. En segon lloc, en la carta els cònsols deixaven ben clar que "els comuns desitgen instaurar un diàleg i una cooperació que, des de la lleialtat institucional, sense suplantar funcions constitucionalment atribuïdes a altres ens de l'Estat, i en benefici del país, permeti analitzar i discernir les qüestions susceptibles de millora, harmonització i/o reforma". D'aquest fragment pensem que dos són els conceptes clau. Per un costat, "sense suplantar funcions". És a dir, en aquest procés s'haurà de ser més escrupolós que mai i cadascú haurà de saber jugar el seu paper sense voler assumir rols que no li pertoquen. I, per un altre, "en benefici del país". O sigui, per sobre de tot aquesta és una temàtica en la qual voler capitalitzar els mèrits és quelcom com caminar amb una cinta que tapi els ulls. I és que tan de bo sigui més àgil, però possiblement els que començaran la negociació no seran els mateixos que la clouran. En altres paraules, l'èxit o el fracàs d'aquesta reforma serà una qüestió de país i no de persones. Per una vegada, no espatllem el que estava començant bé.