Pagar impostos no agrada a ningú, i menys impostos que no són ben bé impostos i que són recollits d’una manera peculiar. És per això que la feina de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d’Autor i Drets Veïns del Principat d’Andorra sempre ha hagut de patir mirades de reüll.
Però és clar que la seva activitat, que malgrat no ser purament recaptatòria es basa en això, ha de ser molt transparent i clara, però no ho és del tot, o almenys així ho veuen els afectats per la seva activitat recaptatòria, és a dir emissores de ràdio i establiments d’hostaleria principalment.
Ja en el seu inici els hotels, que van ser els primers de rebre la notícia del que se’ls pretenia cobrar, van posar el crit al cel. Amb les tarifes que els marcaven pel fet de tenir un aparell de televisió a les habitacions no veien clars els seus números. No fa massa setmanes passava el mateix amb les emissores de ràdio, que fins i tot han creat una associació per defensar els seus interessos davant de l’Sdadv.

És claríssim i evident que els autors del país s’han de beneficiar d’alguna manera del fet que les seves obres siguin públiques, músics i altres, com escriptors per exemple. I d’acord que no deu ser pas fàcil trobar-ne la fórmula, però cal que aquesta sigui clara i ben regulada, i cal que tothom que pugui rebre aquests diners per la feina que fa, tingui clar que pot rebre’ls i com ha fer-ho per beneficiar-se’n.

Les aportacions a l’entitat que en gestiona els drets no poden ser fruit d’un mercadeig, ni poden aplicar-se només a uns, i no a tots. S’albira un període de reflexió, en que caldrà reformular alguna cosa perquè es pugui desencallar el tema i tot pugui rutllar. I mentrestant, cal pensar alhora amb els autors (tots), i també amb els agents implicats a difondre aquests autors, perquè si s’exprimeix massa aquests, al final ho patiran els primers.