Fa feredat escoltar les declaracions del Ministro de Exteriores del Reino de España (en funcions des de fa uns quants mesos) sobre Gibraltar, i la falta de respecte d’aquestes cap al poble gibraltareny i les seves institucions.
Aquests dies, hi ha hagut una picabaralla dialèctica entre el Sr. Margallo i el Ministre Principal de Gibraltar Fabian Picardo. Margallo es va mostrar convençut que a causa del Brexit Gibraltar correrà cap allà al març a demanar a Espanya la cosobirania del territori, és a dir, una espècie d’annexió a afectes pràctics. No és nou que Espanya reclami la sobirania de Gibraltar que va perdre el 1713 i que mai més ha recuperat bàsicament perquè ni la corona anglesa ni els seus mateixos ciutadans han volgut mai.
Per la seva banda, visiblement alterat el Sr. Picardo li contestava «Ni en quatre anys, ni en quatre mil, onejarà la bandera espanyola a Gibraltar». «Mai és mai i no és no». Va fer èmfasi en què el 2002, en un referèndum, el 98% dels gibraltarenys van rebutjar la cosobirania espanyola que en aquell moment ja es proposava des d’Espanya.
Però ja sabem com es pren Margallo els referèndums; amb to xulesc va respondre a Picardo davant les càmeres de Televisió espanyola dient que no hi posaria la mà a Gibraltar, sinó la bandera i molt abans del que Picardo creu.
Baja, doncs, la situació és que sense que s’hagi demostrat, a casa nostra hi ha qui assegura que Espanya es passeja per Andorra com i quan li ve de gust, i que fa i desfà sense demanar permís. Altres posen el crit al cel i diuen que això no és possible, que la diplomàcia entre països està per sobre de tot això, que les relacions són fabuloses i que tot això és una cortina de fum. Sigui com sigui, de fum el Sr. Margallo en va tirant tant com pot i, ara, sobre la sobirania dels ciutadans de Gibraltar. 


Fabian Picardo li diu a Margallo que mai posarà la mà a Gibraltar:




Margallo li diu a Fabian que no hi posarà la mà, sinó la bandera (minut 2.00)