Ha tornat a passar. Un altre cas que preocupa/interessa la societat que es pretén resoldre via ordenança penal, és a dir, judici ràpid i pim-pam, aquí no ha passat res. Després d’unes setmanes d’incertesa sobre el perquè es va escapar l’os Torb del recinte dels plantígrads a Naturlandia i els dubtes de per què va ser liquidat amb foc real en lloc de ser sedat, ahir esclata la notícia, i tal com ve se’n va: el guarda que va disparar l’animal, que era el sotsdirector del parc d’animals de Naturlandia, va ser detingut, passat a disposició judicial i alliberat en un lapse d’unes poques hores. La batlle que investiga el cas li va proposar ser sotmès a una ordenança penal, és a dir, a un judici ràpid, en què la defensa i la Fiscalia es posen d’acord en una pena. Si el detingut accepta, admet la culpabilitat. En aquest cas, la condemna proposada consistia en dos mesos de presó condicional i 6.000 euros de multa. L’home, però, no ho ha acceptat perquè defensa la seva innocència i, per tant, serà jutjat pel Tribunal de Corts.

Si hagués acceptat, però, ens hauríem trobat en un altre cas en què un fet greu amb molta repercussió social es tanca d’amagatotis. Ja va passar amb el cas de les targetes black del Comú de Sant Julià de Lòria, en què es van jutjar quatre persones via ordenança penal a les poques hores de ser detingudes. Un acord ràpid i a casa. I l’altre cas recent, més escandalós, va ser el del càrrec policial que va disparar quatre trets contra la façana de la Seu de la Policia. També, judici ràpid, i cap a casa. Ah, i cobrant la jubilació.

Amb aquestes actuacions sembla que es vulgui evitar que els personatges públics s’estalviïn els judicis que acostuma a seguir la premsa. Les ordenances penals també són públiques, ens respondran. Sí, però, curiosament, sempre ens n’assabentem quan ja s’han celebrat i està tot dat i beneït.