El triangle crisi / devaluació salarial / pobresa persisteix amb la recuperació i ha aprofundit en la desigualtat de les famílies. Malgrat els signes de recuperació de l’economia, la bretxa entre rics i pobres augmenta i es consolida el fet de que tenir una feina no garanteix que se surti de la precarietat. La devaluació salarial imposada per les empreses amb l’excusa de la crisi ha suposat que els salaris han caigut, i a més s’ha d’afegir que l’IPC és positiu, amb la qual cosa els assalariats són ara més pobres que abans de la crisi.
Aquesta situació no beneficia ningú, tampoc a les empreses. De fet hi ha veus dins de l’empresariat andorrà que advoquen per retocar a l’alça els salaris davant les dificultats que troben per contractar treballadors de fora. En altres paraules, els sous que s’ofereixen actualment no són atractius i no compensen el fet de venir a treballar i viure al Principat.
Concretament, en un any (de maig a maig) els sous han caigut quasi un 10%, una dada excesivament alta, i encara que el salari mitja se situa en 2.000 euros, la xifra no és representativa del que guanyen els treballadors al nostre país i es veu adulterada per determinats sectors que paguen molt bé als seus empleats.
Difícilment es podrà oferir uns serveis de qualitat dins del sector turístic si no hi ha bons professionals i els treballadors es troben motivats.
La bretxa salarial de gènere es manté i les dones segueixen cobrant molt menys que els homes, la qual cosa denota que malgrat les bones paraules no s’ha fet gaire en aquest aspecte.
El Govern proclama que la recuperació econòmica és un fet, i realment és cert que l’economia ha fet un canvi de tendència. La qüestió és que la majoria de la població no experimenta aquesta millora i això és un signe que alguna cosa no funciona.