El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha expressat la preocupació del Govern envers la situació que s’està vivint a Catalunya. Amb tot, ha volgut matisar que és una situació que s’ha de mirar «amb respecte», ja que considera que s’ha de resoldre dins de l’Estat veí. Cinca, però, espera que «no s’esgotin els marges de diàleg que de ben segur encara deu haver-hi» i que «tot es faci des de la deguda serenor». En tot cas, ha admès que «és una situació atípica».

I tan atípica. Des que la democràcia es va reinstaurar a l’estat espanyol, i amb l’excepció de l’intent del cop d’Estat de Tejero del 1981, mai hi havia hagut una macroactuació de la Guàrdia Civil contra institucions legítimes, particulars i partits polítics amb idees dissidents al partit que governa l’Estat.

Catalunya va sortir ahir al carrer en massa per rebutjar un atac en tota regla als drets civils, i part dels residents catalans a Andorra, així com molts andorrans, es van sumar a la protesta a la plaça del Poble, on s’hi van poder veure alguns polítics del país.

Andorra, tradicionalment, s’ha mostrat neutral i ha jugat amb les dues bandes, França i Espanya, per mantenir la institució del coprincipat. Ara, però, és hora de mullar-se i dir si estan d’acord en què un poble pugui votar per decidir lliurement quina fórmula vol de relació amb Espanya. Diversos caps d’Estat ja s’hi han pronunciat, però des d’aquí només es veu amb «preocupació».

Cal prendre partit i pronunciar-se. D’aquí uns anys, la ciutadania andorrana votarà en referèndum per decidir si accepta l’Acord d’Associació amb la Unió Europea, una nova fórmula institucional que pot canviar moltes coses. I si els caps d’Estat diguessin que no podem votar i hem d’acceptar el tractat, i a callar?