Un centenar de persones s’ha reunit aquest dissabte a Esterri d’Àneu, al Pallars Sobirà, per reflexionar i debatre sobre el futur de la sanitat catalana a la quarta edició de les Jornades per a l’Excel·lència. Un dels ponents ha estat el ministre andorrà de Salut, Carles Álvarez Marfany, que ha posat de manifest que el copagament no ha servit per reduir el dèficit del sistema sanitari. La gran pregunta ha estat com incrementar els recursos per a la sanitat, i més davant del repte que suposa el progressiu envelliment de la població, sobretot en zones de muntanya. Andorra va apostar pel copagament però el dèficit s’ha multiplicat igualment per 2,5 en els darrers 15 anys.
Amb aquestes manifestacions, Alvarez va avisar les veus que a Catalunya aposten pel copagament. El ministre va deixar clar que tots els models de sanitat pública tenen problemes amb el finançament i per tant resulta molt difícil combatre el dèficit: d’una banda hi ha l’envelliment de la població i, d’altra, la necessitat de no fer retallades sanitàries i de mantenir la mateixa qualitat o millorar-la.
De totes maneres, no s’ha de caure en l’error de tenir una visió de la sanitat pública estrictament economicista. Quin preu té una vida? La resposta no es pot quantificar perquè una vida és insubstituïble.
Andorra es troba en ple debat sobre la reforma sanitària que té tota la pinta de no aconseguir el consens parlamentari. La branca general de la CASS acumula dèficit de forma sistemàtica des del 2007 superant els 25 milions de despesa a partir del 2010. No és fins el 2011 però, que les xifres negatives de la sanitat comencen a tenir un impacte directe en el pressupost de l’Estat i aquests any s’espera un dèficit de 37 milions. Sempre hi haurà altres coses que sacrificar abans que la sanitat.