No és cap secret la doble moral existent respecte els paradisos fiscals. A principis d’aquest mes el Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va revelar un altre dels secrets que mantenen els que formen part del circuit offshore. L’equip és el mateix que va desvelar els papers de Panamà. Aquesta vegada han accedit a més de 13,4 milions de documents de societats creades o que operen en múltiples paradisos fiscals al món, esquitxen a personalitats de tot el món, polítics, prínceps, empresaris, oligarques, estrelles d’Hollywood i esportistes d’elit.
Ara els Estats Units o els països de la UE clamen contra els paradisos fiscals, la majoria territoris amb un elevat grau de dependència de països com el Regne Unit, França o els Estats Units. La inflexibilitat que s’exhibeix contra els petits estats europeus contrasta amb la tolerància dels veritables paradisos protegits pels poderosos.
Europa intenta un cop d’efecte amb una nova llista de paradisos fiscals. Primer van ser els papers de Panamà, ara els Paradise Papers, i mentre s’intenta amb informes concrets transmetre el missatge que s’actua contra el blanqueig de diners.
Precisament ahir el Moneyval va publicar un resum de les mesures que Andorra està implementant abans de la nova avaluació. Com sempre hi ha dues lectures, una que es fixa en allò que és destacat en positiu per aquest organisme del Consell d’Europa, i una altra que remarca els aspectes que el Moneyval considera fluixos o que comporten risc.
Més preocupant és que un partit polític de Bèlgica es posicioni clarament contra Andorra perquè considera que és una amenaça en el tema d’evasió fiscal. Tornem de nou a les dues visions i a la diferència de criteris. Potser Andorra no és el model perfecte, però els avenços són ben visibles.