El salari mínim és un instrument important per valorar la solidesa econòmica d’un país, el seu mercat laboral i, especialment, el grau de benestar dels seus ciutadans. Dins del context europeu, Espanya supera Grècia i Portugal per no gaire, mentre que França està en la franja més alta.
El salari mínim fixa la quantia retributiva mínima que ha de percebre el treballador referida a la jornada legal de treball, és la remuneració o el guany per unitat horària que l’empresari ha de satisfer obligatòriament al treballador en tots els supòsits, fins i tot en aquells contractes per obra determinada.
El Consell de Ministres va aprovar l’octubre passat, a proposta del titular d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, el Decret de fixació del salari mínim horari interprofessional per a aquest any, que s’incrementa un 1,5% sobre l’anterior vigent, i passa a establir-se en un import de 46,40 euros diaris i 1.005,33 euros de salari mínim mensual.
Aquest increment respon al compromís assumit per a aquesta legislatura d’apujar el salari mínim un 1,5% anualment, fins a arribar, en els quatre anys, a la meitat del salari mitjà, i així complir les recomanacions del Comitè Europeu dels Drets Socials. La proposta del Consell d’Europa és que la quantia del salari mínim constitueixi el 60% del salari mitjà del país i que, un cop aconseguit aquest llindar, es comprovi que sigui una remuneració suficient per viure. A Andorra el salari mitja està distorsionat perquè la majoria està molt per sota dels 2.050 euros. La pregunta és si es pot viure a Andorra amb mil euros al mes, tenint en compte altres paràmetres com el cost de la vida i els preus.
S’ha de reconèixer la voluntat de fer créixer el salari mínim durant aquesta legislatura, una decisió valenta i alhora necessària.