El mercat immobiliari està agafant embranzida. De fet ja porta uns anys en constant pujada, i el que ha de ser una bona notícia des d’una perspectiva purament mercantil, no ho és per al ciutadà que fa vida i treballa a Andorra. Des de l’AGIA ho il·lustren força bé, i viure actualment de lloguer al centre és un luxe a l’abast de pocs. Fer-ho per exemple a Sant Julià de Lòria en un apartament amb les mateixes característiques pot representar un estalvi de fins el 30% al mes, una diferència que permet explicar la migració que s’està produint cap a les parròquies més allunyades del centre d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany, buscant lloguers més accessible per a les butxaques més modestes.
L’habitatge es converteix en un problema quan les famílies tenen dificultats per trobar-ne un amb condicions, és a dir amb una relació qualitat-preu acceptable. A Andorra en sabem molt d’això perquè el país també va patir una bombolla i moments molts durs per als sector. Quan la inversió es converteix en especulació salvatge està escrit que el final serà tràgic.
Els professionals del sector descarten que actualment s’estigui en camí d’una altra bombolla, i detallen que es tracta que hi ha més demanda que oferta perquè s’acumulen anys sense obra nova. La realitat és que si les previsions no s’equivoquen, aquest any serà també d’augment dels preus, tant en el lloguer com en la venda. El totxo torna a ser atractiu per als inversors, alguns dels quals veuen el lloguer com la fórmula més interessant per compensar la inversió feta en la compra d’un immoble.
L’Executiu és conscient d’aquest escenari i contempla diverses eines per facilitar el lloguer, per això s’ha de demanar agilitat i no esperar a que la bola es faci massa gran i s’hagi d’actuar amb pegats.