Si no hi ha un canvi substancial en el posicionament de les parts implicades, Andorra viurà en qüestió de dies una vaga indefinida dels funcionaris per protestar per la reforma de la llei de la Funció Pública que impulsa el Govern. L’aturada es farà sense que existeixi una llei que reguli el dret de vaga, un aspecte que no ha interessat a la majoria de governs ni tampoc ha estat la prioritat de l’actual. Per tant, si es fa efectiva l’amenaça dels funcionaris no existeix una regulació dels serveis mínims. Això passa tot just quan es commemorà el quart de segle de l’aprovació parlamentària de la Constitució i es constata que en aspectes com la vaga i els drets sindicals el país encara no ha assolit la maduresa que tenen altres països democràtics perquè, insistim, no ha interessat.
És aconsellable fer un esforç d’imaginació i pensar en la mateixa tessitura però en el sector privat. Es del tot segur que la tensió seria molt més elevada i els ànims estarien més escalfats, tenint en compte que els treballadors de l’Administració són uns privilegiats perquè almenys tenen l’oportunitat d’afiliar-se a un sindicat. El que no pot ser és treballar sota la improvisació quan hi hagi un conflicte laboral amb la importància com la convocatòria que van decidir els funcionaris en l’assemblea del passat dimecres.
De moment no hi ha cap moviment i les dues parts estan atrinxerades en la defensa dels seus arguments. La ministra Descarrega manté que el projecte de llei continuarà els tràmits parlamentaris per a la seva aprovació i els sindicats preparen ja la gran aturada indefinida. És segur que tothom té la seva part de raó com també ho és que la reforma de la funció pública es necessària. Hi ha dubtes, en canvi, de si el moment és el més oportú i si es poden introduir canvis que acceptin els funcionaris.