Des del 2008 fins al 2013, el preu dels pisos es va desplomar. La bombolla no va donar més de si i el sector es va veure sumit en una crisi profunda. Però amb els primers signes de recuperació i davant la poca rendibilitat dels productes financers, el totxo ha tornat a tenir atractiu per als inversors, tant en la seva vessant de lloguer com de compra. La cara negativa d’aquesta moneda la pateixen les famílies que noten que cada cop necessiten destinar una porció més gran dels seus ingressos a finançar la hipoteca o per pagar el lloguer. De fet, pel que fa a l’arrendament, alguns experts ja comencen a parlar de la bombolla del lloguer a causa de les renovacions a l’alça dels contractes.
El negoci immobiliari torna a viure un moment dolç. A Andorra el preu de l’habitatge i del sòl va pujar un 9,6% l’any passat, una xifra similar a la d’Espanya, sent la capital la zona més cara. L’increment ha estat més baix en els pisos (2,3%), superior al 20% en els terrenys, i un increment de l’11,8% dels habitatges familiars.
Tenint en compte aquestes dades que ahir va donar a conèixer el departament d’Estadística, l’augment dels pisos és moderat, tenint en compte que, segons les últimes dades que ha publicat Eurostat, l’oficina d’estadístiques comunitària, entre octubre de 2016 i setembre de 2017 el preu de l’habitatge va avançar de mitjana un 4,6% a la UE.
El problema bàsicament rau en què mentre que el mercat immobiliari està actiu i a l’alça, el cost de la vida també puja com la majoria de serveis, els ingressos continuen sent els mateixos. Les inversions en promocions de luxe són positives, però aquest país necessita ara mateix una bossa de pisos per llogar que acabi amb les limitacions actuals. Les mesures correctores són necessàries, però al final s’imposa el mercat.