La visita dels negociadors per l’acord d’associació amb la Unió Europea ha servit per escenificar l’èxit del Govern per aconseguir la transitòria pel sector del tabac més llarga d’Europa. Martí podrà tancar el seu mandat dient que ha aconseguit tres dècades de vida pel sector agrícola amb més pes econòmic als pressupostos de l’Estat. I la resta de llibertats ja seran problema dels successors. 
Amb tot, la notícia no va ser ben rebuda per tots. Els més crítics van ser els membres d’UL-ILM que creuen que qualsevol transitorietat matarà el sector tabaquer. Per la resta de grups parlamentaris, la notícia va ser valorada positivament tot i demanar més mesures a nivell social i econòmic. 

Sigui com sigui, cal tenir present que el tabac, amb acord d’associació o sense, té data de caducitat. I és que tots els països estan apostant per disminuir el nombre de fumadors. Des de prohibir fumar als llocs tancats a apujar el preu del paquet passant per campanyes de sensibilització, els dos països veïns han incidit i segueixen lluitant perquè la gent prengui consciència dels perjudicis per a la salut del tabac. Malgrat mantenir, doncs, el diferencial de preu amb Espanya i especialment amb França, la tendència –i la moda– és deixar de fumar. 

Per això, és evident la necessitat de trobar diverses sortides alternatives que permetin pal·liar la davallada d’ingressos. L’acord tancat ahir dona un temps de marge als executius que vinguin per buscar les solucions que permetin diversificar l’economia del país. El repte no és fàcil, però és necessari. Cal mirar per una Andorra adaptada als nous temps i fer-ho des d’ara, per aprofitar la transitòria i que el canvi sigui progressiu i menys brusc tant per als comptes de l’Estat com pels implicats en l’evolució dels nous temps.