Els pagesos no ho tenen clar. Malgrat les veus dins del Govern i de DA que proclamen l’èxit de la transitòria de 30 anys per al tabac que la Unió Europea està disposada a acceptar, l’Associació de Pagesos i Ramaders fuig d’aquest optimisme i, a través d’un comunicat, exposa les seves pors pel que fa al futur del sector.
Cal recordar que a principis d’aquest mes els fabricants de tabac van defensar que l’acord amb Brussel·les és favorable per donar continuïtat a la indústria del tabac. De les converses mantingudes amb el Govern, entenen  que les tres dècades pactades serviran per adaptar-se a la nova situació, i es van mostrar predisposats a mantenir l’acord històric amb els pagesos per a la compra de la collita de tabac per a períodes llargs i renovables.
Ambdós, colliters i fabricants, són conscients que l’activitat té data de caducitat. 20, 30 o 40 anys, però iniciar abans la transformació permetrà un final menys agònic i ordenat. El tabac és important en el present, però no té cap possibilitat en el futur. L’acord contempla una reducció progressiva dels drets de duana a partir del setè any de l’activació de l’acord, moment en què apareixen més interrogants sobre l’evolució del tabac.
L’associació reclama garanties, i  les vol en forma d’un compromís dels fabricants de què compraran durant 10 anys la collita de tabac. No hi ha un altre remei que buscar alternatives que permetin la subsistència de les explotacions agrícoles. Andorra no es pot permetre que desaparegui la pagesia i és comprensible que darrera d’aquest procés de canvi hi hagi l’ajuda de les institucions. La negociació amb la Unió Europea no té marxa enrere i s’ha de culminar de la millor manera per a Andorra i, lògicament, per al sector tabaquer, del qual encara depèn molt l’economia andorrana.