Combinar la vida personal amb la professional no és una tasca senzilla. Els horaris exigents especialment en el cas del sector del turisme o en càrrecs de responsabilitat posen encara més pals a les rodes a les famílies. Una tendència que la crisi econòmica i la por de perdre la feina encara van agreujar més. En èpoques dolentes, els treballadors van donar més de sí per conservar el seu lloc i tirar endavant. Ara, però, que sembla que l’economia remunta és hora de protegir-los. I Andorra encara té molt camí per fer en els drets laborals i de conciliació. 

En aquest sentit, DA va entrar ja fa uns mesos una proposta de Codi de relacions laborals sota la bandera de millorar la combinació entre el món laboral i el familiar. Al text, que ja tenia moltes mancances des d’un inici per millorar la situació actual amb mesures poc rellevants per aconseguir realment un canvi, se li suma ara el canvi del calendari laboral que permet que en «cas d’urgència» i de «forma excepcional» els sectors no turístics també puguin treballar en dies d’obligatori tancament. Això inclou des d’obrers a banquers. En el primer cas, es pot pensar en la necessitat d’acabar les obres de l’Avinguda Meritxell o de la plataforma de Soldeu. En el segon cas, costa més d’imaginar una situació d’extrema urgència que justifiqui obrir el dia de la Constitució, per exemple. 

 
Segons DA és només un tràmit perquè el que ja es feia fins ara per petició de les empreses quedi per escrit i així donar més seguretat als treballadors. Per alguns polítics de l’oposició, els petits empresaris i els sindicats, es tracta d’una pèrdua de drets dels treballadors. De moment, el canvi només està previst per aquest 2018, però la intenció del Govern és clara: si cal, s’ampliarà. Sembla clar, doncs, que els festius d’obligatori tancament han passat a la història i que paulatinament els drets dels empleats i la conciliació familiar s’allunyen.