Obviament el manteniment de la marca Grandavalira és una bona notícia per al país que ningú pot negar. L’Executiu de DA por treure pit perquè mentre que eren pocs que confiaven encara en l’esperança del cap de Govern de que tot encara no estava perdut, els fets li han donat la raó. Paral·lelament, la que va ser el detonant de tot el conflicte, la plataforma esquiable de Soldeu, ha rebut l’aval del Tribunal Superior tant pel que fa a la declaració d’interès general de la plataforma com pel fet que s’utilitzi per a un caire esportiu, i perquè sigui «una possibilitat perfectament legal que la declaració sigui executada a través d’una societat», Ensisa, segons paraules del ministre Cinca.
Aparentment tot torna a la normalitat però res serà igual. L’acord que s’ha arribat a Grandvalira permet la incorporació a la societat d’Ordino-Arcalís, les parts han tancat un acord de continuïtat de Grandvalira que ara haurà de ser ratificat pels òrgans de govern de Saetde i Ensisa i que estableix una durada indefinida tot i que permet que al cap de deu anys hi hagi un període de dos addicionals en cas que alguna de les parts no volgués continuar. A més es fixa que Secnoa tingui l’oportunitat d’adquirir fins a un 5% de les accions de Nevasa, amb un consell d’administració format paritàriament per Ensisa i Saetde/Secnoa.
És una bona notícia per al país, certament, però deixa la societat Vallnord en una situació de feblesa davant el fantàstic conglomerat de Nevasa. Ara són moments de bones paraules i millor intencions, però també una bona oportunitat per tornar a debatre aquell forfet únic que ja defensava Marc Forné abans de la creació de Grandvalira. S’ha aconseguit no fer un pas enrera amb el trencament, potser caldrà pensar en fer un pas endavant.