La problemàtica dels pisos de lloguer no para de protagonitzar portades i informatius. És conegut que n’hi ha pocs i que alguns propietaris estan aprofitant l’ocasió per apujar irracionalment els preus. En moltes ocasions, l’increment és tan desmesurat que obliga a les famílies a marxar del seu habitatge malgrat que directament ningú els ha fet fora. Un cop buit, els propietaris aprofiten, en alguns casos, per reformar el pis i, fins i tot, en el cas dels habitatges més grans, per fer-ne dos on abans només n’hi havia un. Tot plegat respon a la definició d’una nova especulació quan tot just ens recuperem d’una bombolla que va deixar moltes famílies sense feina i que ha acabat precaritzant la majoria de contractes, deixant en l’oblit drets dels treballadors com per exemple les pagues dobles. La inconsciència d’alguns sembla encara major tenint tan a prop el record d’una forta crisi econòmica com la viscuda. 

I de tot plegat, com és habitual en tota crisi, en surten especialment perjudicats els més vulnerables. Persones grans que porten anys i anys habitant al mateix lloc s’estan trobant sense un sostre on viure d’un dia per l’altre, amb la càrrega emocional que això comporta, més enllà del propi problema econòmic. Per solventar el greu problema actual, la Federació de la Gent Gran proposa que aquestes persones puguin compartir pis. Com si els 80 fossin els nous 20. La problemàtica dels padrins exemplifica el que pot acabar convertint-se en una crisi social. 

A Andorra, a més, s’hi afegeix ara l’arribada dels treballadors emporers que, alhora, pot crear un nou problema. Les dificultats per aquests empleats pot acabar repercutint en el bon servei que donin les estacions d’esquí en un país de neu i a quatre dies de l’obertura de la temporada d’hivern.