Cada 25 de novembre els carrers de les principals ciutats s’omplen de gent que crida en contra de la violència de gènere. Fa dies que veiem com les capçaleres de la premsa canvien de color i els polítics es posen el llaç lila de rigor a al solapa de l’americana. És important lluitar per l’eradicació de la violència envers les dones i per fer visibles casos que encara a dia d’avui es mantenen en silenci. A Andorra, però, sortir el carrer a manifestar-se és un habit poc comú i ahir només una trentena de persones van sortir a fer sentir la seva veu. La imatge dels pocs manifestants al costat de la multitud de turistes comprant, si més, sorprenia. Cap fotografia presa ahir, a més, va poder capturar el rostre de cap polític del país. Un punt incomprensible tenint en compte el que representa el 25N. El problema, però, és que darrerament el debat del Principat s’està centrant en l’avortament i agafar un posicionament clar en aquest aspecte costa més a segons quins partits. La proximitat de les eleccions, però, i la pregunta de la parlamentària francesa que farà posicionar el país gal al respecte, faran impossible evitar el debat. 
En tot cas, però, l’objectiu d’ahir era clamar en contra de la violència de gènere, un punt en què tots hauríem de fer pinya. I per lluitar contra aquesta situació és necessari conèixer-la. Per això, és important la feina que fan les associacions com ara l’estudi que va presentar la setmana passada Stop Violències. Malgrat la bona voluntat d’aquests col·lectius, les dades haurien de ser recopilades per organismes oficials i, un cop conegudes, caldria analitzar-les per tenir una radiografia del problema al Principat i actuar en conseqüència. Més enllà de la roda de premsa anual en què es fa un balanç dels casos atesos, el que caldria és un pla amb accions concretes amb la voluntat de fer sortir a la llum tots els casos que no arriben a denunciar-se.