Segons l’estudi presentat pel Govern, el cost real de vida per a una llar unipersonal és d’entre 1.050 euros i 1.200 euros al mes. Unes noves xifres, després de les publicades en referència als preus del lloguer de la setmana passada, que queden lluny de la vida real dels ciutadans. Només pensant, precisament, amb el preu de l’habitatge el salari plantejat per l’Executiu ja queda reduït a res. Posem d’exemple un pis d’una habitació. Actualment hi ha feina, i molta, per trobar-ne un per menys de 600 euros. Si tal com recomanen els experts, calculem que com a molt una persona ha d’invertir el 30% del seu sou en l’habitatge, el preu del lloguer hauria d’estar per sota dels 400 euros. A aquest preu caldria sumar-hi encara la despesa en menjar, aigua, llum, calefacció, telèfon... Les dades queden desmentides per si soles. 
En aquesta ocasió, l’Executiu ja va donar ahir les explicacions pertinents sobre el resultat de l’estudi. El càlcul s’ha fet amb dades extretes entre el 2014 i el 2016, és a dir, desfasades. Ara bé, segons el Govern s’han actualitzat en base l’IPC. Una actualització clarament insuficient per fer una radiografia real del país. És d’esperar que, un cop més, la reacció dels ciutadans avui no decaigui, tal com ja va passar amb les dades dels lloguers. 
El mateix estudi també posa en relleu que el 2,4% de la població es troba en situació de privació material severa i que el 41,4% del total de la població declara que les despeses de la llar suposen una càrrega feixuga. Malgrat que segons el ministre aquests percentatges estan per sota de les xifres dels països veïns, no deixa de ser una dada preocupant i significativa. 
En tot cas, queda clar que la intenció del recull d’informació ha de ser poder fer una radiografia fidedigna de la situació del país. I que, per això, cal que l’elaboració de l’estadística sigui rigorosa i amb dades actualitzades per, després, poder actualitzar el salari mínim a les condicions actuals.