L’execució  pressupostària i comptable del tercer trimestre de l’any passat que el Govern va registrar al Consell General el dilluns deixa veure que l’IGI té lliure albir i no segueix les previsions pressupostàries de l’Executiu. Si, efectivament, la caiguda de gairebé un 6% dels ingressos per IGI respecte al mateix període de l’any passat està relacionada amb un decreixement del consum, potser la xifra remunta amb l’empenta del quart trimestre de l’any que acabem d’abandonar, que encara no s’ha comptabilitzat. Però difícilment arribarà a les previsions del Govern, per a les quals caldria liquidar en els últims tres mesos de l’any passat uns 40 milions d’euros en ingressos per l’IGI. 

No sabem fins a quin extrem el ministre de Finances, Jordi Cinca, es veia a venir la situació reflectida ara per l’execució pressupostària però el que sí que ha deixat ben clar en múltiples ocasions i les darreres durant la presentació del projecte de pressupost pel 2019 és la dificultat d’avaluar projeccions sobre els ingressos per IGI, a causa del poc recorregut d’aquest impost, com la majoria en el país.

 
Els que sí que han vist refermades les seves tesis de crisis amb les dades conegudes ahir són els comerciants. Davant d’un model evidentment en crisi, encara que capaç d’atreure gran quantitat de persones en pics molt concrets de l’any, ara els ingressos per IGI els donen parcialment la raó i el mateix Ministeri de Finances assenyala que una frenada en el ritme de consum pot estar darrere de l’explicació. 

El fet, no deixa de ser paradoxalment si pensem que el discurs és que, econòmicament, hem superat la crisi. Però després, a banda de la crisi del turisme de comerç, cal reflexionar molt seriosament sobre l’afectació al consum intern que l’encariment del nivell de vida insostenible per a la majoria de ciutadans.