Som de veritat, el país dels Pirineus? Som un país que sedueix (o ho intenta) a tot el món per les seves muntanyes emblanquinades? Aquestes preguntes van passar pel cap de tots els ciutadans, almenys per un moment, durant el dia d’ahir. Si entenem que és normal que nevi als Pirineus, perquè el país dels Pirineus ho suporta amb tantes penes? 

El primer gran avís del matí va ser el retard de l’arribada de consellers i conselleres a la sessió de control, atrapats en el tràfic provocat per la neu. Bé, no per la neu sinó perquè molts d’aquests conductors es van endinsar a la carretera sense els equipaments corresponents. 

A bona part d’Europa els vehicles tenen pneumàtics de contacte per obligació durant el període hivernal i, si no, no pots circular. L’alternativa que encara s’accepta a Andorra de portar les cadenes al portaequipatge és, com a mínim, d’una altra època. No hauríem, potser, de ser més severs en el compliment d’una normativa de seguretat, en primer lloc, i convivència a la carretera? I per fer-ho, emprar la manera més efectiva, la que toca la butxaca?

Quin és el problema? Tenim por de ser antipàtics amb els visitants del Sud que no estan acostumats a la neu. Els deixem passar en període hivernal sense comprovar quins pneumàtics porten o si, de debò porten cadenes i si les saben posar?

No és de rebut que el país dels Pirineus deixi de fer vida normal enmig de la Vall Central perquè neva. Reunions de feina que se suspenen, companys que no arriben, feina que s’acumula per a un altre dia. 

Obviant les professions veritablement afectades per la meteorologia i les suspensions cautelars com l’aturada de l’esquí escolar, cal paralitzar el país perquè neva? Perquè sí, Andorra viu de la neu i dels centres d’esquí, però no només. Si tot s’atura, no avancem.