Malaguanyada Radio Andorra que d’element insígnia del país ha quedat relegada a un edifici, més o menys maco, des de l’exterior que ha envellit sense cuidar-se. Sense que el cuidem. Malaguanyada perquè quan sembla que ens posem mans a l’obra per fer-li un merescut lífting, apareix l’amiant. Bé, apareix no és la paraula correcta perquè si l’amiant era l’element universalment utilitzat durant bona part del segle XX com a aïllant a tota mena de circuits i aparells com els que conté Radio Andorra, és creïble que ningú s’havia plantejat que hi havia amiant allà? No sabrem mai gaire bé com va anar aquesta història. 

O per què, des del descobriment (digue-m’ho eufemísticament) de l’amiant als aparells el passat mes de juliol, no es va anunciar fins a finals d’agost i el que aquell dia es va anunciar, un inventariat dels elements que contenent amiant, no s’ha iniciat fins ahir. És a dir que, del fet a l’acció, han passat set mesos. Més de mig any. Per començar a fer un inventari. 

Parlem d’assenyalar on són els elements que tenen amiant perquè després vingui un altre equip de tècnics especialitzats i el retirin. L’inventari acabarà a mitjans de març i no s’ha licitat l’empresa que el retirarà i, sí, com bé saben, s’acaba la legislatura, arriba un altre Executiu que s’ha de muntar i recol·locar i començar actuar per les coses més prioritàries entre les quals no hi haurà l’amiant de Radio Andorra. És clar que las cosas de palacio, van despacio i és clar que arribar i encarregar una intervenció a un edifici d’aquestes característiques no és com fer-ho a la casa d’un particular però, set mesos per adjudicar un inventari per un import de 15.000 euros? 

D’acord que va quedar desert el concurs i que s’ha fet per adjudicació directa però això va passar el desembre. Set mesos?