L’aparició d’uns quants àudios gravats durant el carnaval d’Encamp i enviats a través de Whatsapp ha posat en evidència un problema social molt greu encara massa present en la nostra societat: el masclisme. Les gravacions són una prova més de la feina que encara queda per fer, però no és l’única. Fa només un parell de setmanes també apareixien insults masclistes a una àrbitra en un partit de futbol al país. Sense que serveixi d’agreujant ni d’atenuant, els fets sorprèn encara més quan els protagonistes són joves, per la suposició que els temps han canviat i que les mentalitats d’avui són més obertes, tolerants i respectuoses que les de les generacions que ens precedeixen.  
A un dia de la celebració del Dia de la Dona és encara més oportú, si escau, fer una crida social que es pugui estendre a tots els públics a favor del feminisme. Un concepte que encara per a molts genera dubtes. «Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres», descriu l’IEC per deixar clar que no és la contraposició de masclisme, sinó una lluita per a la igualtat. Qui, doncs, no pot ser feminista? 
La solució, sense dubte, segur que la té l’educació per arribar a un canvi profund i real de la nostra societat. El procés, però, és llarg i queda clar que a dia d’avui encara hi ha molta feina per fer. Sense voler perseguir tòpics, la certesa és que cada dia les dones fan una petita lluita individual i alhora col·lectiva per deslliurar-se des dels grans masclismes encara massa arrelats a joves i grans fins a micromasclismes que sovint passen massa desapercebuts per a tots. Per a les dones, cada dia és 8 de març. Una celebració que deixarà de tenir sentit, per fi, el dia que els homes també facin la seva lluita individual en contra de les desigualtats per raó de gènere cada dia i només un cop a l’any.