La majoria s’ha acabat. Primer missatge. El pacte PS-L’A sota el paraigües de d’Acord ha passat millor del que es preveia. Segon missatge. El PS remunta i acaba la nit sent la força que més escons guanya en comparació al 2015. Tercer missatge. L’arc parlamentari queda fraccionat i caldran, sí o sí, pactes per governar. Quart missatge. Els acords postelectorals hauran de passar segur per la formació de Xavier Espot. Cinquè i darrer missatge. Un resum ràpid i esquemàtic d’una jornada llarga i emocionant, en què fins l’últim moment no es va decantar la balança. Podia ser tot o res en qüestió de segons. Només una cinquantena de vots van arrabassar a uns la majoria i van donar quatre consellers més a repartir entre PS i L’A. 

Una lectura fàcil dels resultats és atribuir la rebaixa de suport de DA al desgast de vuit anys de govern. La gran sorpresa, però, va ser la pèrdua d’Escaldes-Engordany, el feu de Toni Martí i la parròquia del candidat demòcrata. El PS, amb l’ajuda liberal, recuperava la capital i es feia un lloc a Escaldes. Malgrat els bons resultats, però, PS i L’A no sumen majoria i, per tant, la clau de governabilitat segueix passant per Xavier Espot, que a partir d’avui mateix ja haurà de començar a moure fils. No ho té pas fàcil tampoc, ja que tampoc el suport de Ciutadans Compromesos  li permetria governar. Necessitarà seure, doncs, amb terceravia per establir un acord més estable o confiar en la resta de formacions per pactes puntuals si s’acaba optant per tirar endavant amb el mínim suport. El que està clar és que sigui com sigui el panorama polític ha canviat i les decisions al Consell hauran de ser, a partir d’ara, consensuades. El poble és sobirà i així ho ha decidit. Els reptes que Andorra ha d’afrontar són prou transcendents perquè uns i altres sàpiguen buscar el seu lloc i mirar pel bé conjunt del país.