La política i els mitjans de comunicació són aquella estranya parella que tan bon punt s’adora com es tira els plats per sobre. Finalment, una necessita a l’altra i la societat necessita a totes dues per constituir-se efectivament en societat plena i lliure. 

A Andorra, per sort, comptem amb aquestes dues esferes. És clar que necessiten millora i diversificació però els ingredients hi són. Per aquest motiu, són especialment dolorosos els passos enrere en aquesta construcció d’una societat en què política i mitjans de comunicació conviuen i enriqueixen el país amb les seves aportacions. 

Aquesta relació es torna especialment intensa durant el període electoral. En general, un temps de convivència estret entre aquestes dues parts que ajuda a conèixer millor les necessitats d’uns i altres i que la relació sigui més fluïda. 

En aquest sentit, la denúncia d’una treballadora d’RTVA a Eusebi Nomen s’ha de rebre amb tristesa per part de tota la societat com a trencament d’aquest vincle d’equilibri entre mitjans de comunicació i política. 

No és ara el moment de valorar la veracitat del relat denunciat, que queda, com correspon en mans de la Policia fins que, si s’escau, es derivi a la Batllia, però sí hora de reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació i de la política a la nostra societat. Què ha passat per arribar a aquest moment de tensió?

Més enllà d’aquest pla més macro també cal lamentar la situació viscuda per una persona en l’exercici de la seva professió. A més, si els fets es van produir de la manera com asseguren els afectats, es va vulnerar el respecte cap a la persona, sense tenir en compte l’activitat professional o no que estigués desenvolupant o un desacord sobre els límits d’aquesta.