Molt abans que la xifra suposadament adient del salari mínim a andorrà irrompés a la campanya electoral que acabem de deixar enrere, els experts de l’Oficina per a la Democràcia, els Drets Humans i els Drets Laborals del Departament d’Estat dels Estats Units van constatar que el salari mínim andorrà durant el 2018 –1017, 47 euros– va ser «indigne».  Concretament, explica l’informe d’aquesta oficina que «no és suficient per proporcionar un estàndard de vida digne al treballador i la seva família». Sentiments trobats sobre aquesta constatació transatlàntica.

D’una banda, alleugeriment perquè algú més o menys independent està dient el que milers de residents a Andorra diuen cada dia a la cua del súper i de l’altra, un sentiment de pesadesa perquè això, aquí, ja ho sabem, per què ha de venir una oficina estatunidenca a confirmar el que ja és vox populi? 

Les propostes sobre l’augment del salari mínim giraven al voltant dels 1.200 euros durant la campanya electoral recent, una xifra que ja havia ressonat al Consell General per part del PS. Durant la campanya també vam sentir que calia consensuar l’augment del salari amb el teixit empresarial per no provocar un patiment al sector. D’acord. Però cada dia hi ha gent que pateix a la cua del súper. Probablement la situació ressona menys del que caldria a causa de dues altres situacions que, molt encertadament, també menciona l’informe esmentat. 

D’una banda, el 54% de la població no és nacional i, de l’altra banda, la majoria dels abusos laborals no es denuncien per «por a les represàlies». És a dir, que la majoria de persones que cobren el salari mínim en aquest país no tenen la nacionalitat i, per tant, no poden exercir el seu vot a favor d’una millora en aquest sentit i, a més, són reticents a denunciar abusos laborals per por a perdre la feina.