Els resultats de les eleccions del 7-A ja van deixar clar que aquesta serà una primavera d’equilibrismes i contorsionismes al Consell General. Després d’una setmana de perfil baix amb poca o lleugera activitat negociadora ara sí que tota la carn es començarà a posar a la graella. 
Xavier Espot té previst reunir-se amb el PS i L’A entre avui i demà i ja té agendada la reunió amb Josep Pintat per a després de vacances. Tothom esperava que el guanyador de les eleccions fes el primer moviment. 

Pere López també deixa veure la seva estratègia negociadora avui en l’entrevista amb EL PERIÒDIC. Planteja arribar al debat d’investidura amb 11 consellers assegurats de la seva banda, és a dir, els set del PS i els quatre de L’A. Ara bé, els liberals tenen una posició tant clau com incòmode. 

D’una banda, no donar suport a López i posicionar-se per acció o omissió a favor d’una investidura d’Espot podria ser estrany per a alguns dels seus votants, sobretot els que van veure amb més o menys bons ulls la coalició territorial de d’Acord. D’altra banda, aquest mateix suport de L’A a la investidura del PS podria ser la gota que fes vessar el vas dels qui van donar suport als liberals tot i no veure molt clar el pacte amb d’Acord, molts dels quals ja fugats com constaten els únics dos consellers nacionals. 

L’opció de col·locar-se de la banda d’Espot no queda tampoc molt clara i DA ha repetit per activa i per passiva que d’Acord havia estat una cosa antinatural, anar a pactar ara amb un dels pares del suposat Frankenstein seria, com a mínim, curiós. López, de ben segur, és conscient que deixant anar aquesta idea obliga que l’olla de les negociacions faci xup-xup, que els militants pressionin cap a una banda o una altra i que ell es posicioni encara més com a única alternativa a DA.