L’any passat van néixer 543 criatures al Principat. Una xifra que, un any més, mostra un registre negatiu de la natalitat, amb una caiguda respecte el període precedent del 7,7%. Amb tot, aquesta no és la dada més impactant que recollia ahir el Departament d’Estadística. La informació que  més crida l’atenció és que l’edat de les dones que decideixen tenir fills és cada vegada més elevada i a dia d’avui ja se situa a Andorra en 33,17 anys, sent la més alta en comparació amb els països de la resta de la Unió Europea. De fet, els països que tenen la taxa més alta situen l’edat mitjana de les mares és Itàlia, Espanya o Grècia que no superen els 32,1 anys. 

La mitjana andorrana creix perquè la majoria de naixements es van registrar amb mares d’entre 30 i 34 anys, seguits pels de les mares d’entre 35 i 39 anys. Més enllà de les dades i les comparatives, aquesta realitat reflexa un canvi important de la nostra societat i, en particular, del rol de la dona, a més de tenir certes conseqüències per totes les parts implicades. És evident que un dels fets que ha fet incrementar l’edat mitjana de les dones que decideixen tenir el seu primer fill és la normalització de l’entrada de la dona al món laboral i la manca de polítiques de conciliació familiar que se n’han derivat. Sovint, per a moltes dones, quedar-se embarassades significa, encara a dia d’avui, renunciar a oportunitats laborals. Apostar per millorar els horaris i fomentar la comprensió per part dels empresaris ajudaria, de ben segur, a què moltes dones s’animessin a tenir fills més aviat. 

Aquest, però, no és l’únic factor i està clar que la legislació s’ha d’adaptar als nous temps per tal de reduir les conseqüències de salud dels embarassos en edats més avançades tant per la mare com per la criatura.