La CASS ha repetit per activa i per passiva que cal adoptar mesures de manera immediata per revertir la tendència del futur de les pensions. Si no s’actua de manera immediata, en menys de deu anys el fons haurà desaparegut. Tal com se li va demanar a la parapública, s’han fet ja diverses estudis actuarials que posen sobre paper la magnitud de la tragèdia i que exploren vies de solució. Les mesures no són màgiques ni se’n poden inventar de gaire enginyoses, pel que queda clar que han de passar, a grans trets, o bé per l’augment de les cotitzacions,  per l’increment de l’edat de jubilació o per la revalorització del punt. De fet, s’entén que la millor solució és una combinació de totes, que podria incloure també un topall màxim de les pensions o canvis en la seva revalorització pel que fa a l’IPC. 

Totes les mesures ja han estat estudiades i presentades però més enllà de l’augment del 10 al 12% de les cotitzacions de la darrera legislatura, no s’ha aplicat cap altre acció per corregir la situació. El president de la CASS, Jean-Michel Rascagneres va tornar a alertar ahir de la situació i va reclamar al nou govern que posi fil a l’agulla al problema. La rendibilitat alta del punt i el fet de no haver adaptat les cotitzacions a l’esperança de vida actual són els principals motius de la situació actual. En aquest sentit, va insistir que per assegurar la viabilitat del sistema les cotitzacions s’haurien d’apujar fins al 18%.

 Està clar que els números parlen per si sols, a partir d’aquí caldrà veure si els polítics seran capaços de posar-se d’acord pel futur de les pensions de tots, crear un pacte d’Estat real i arribar a consensos sobre quines i de quina manera s’han d’aplicar les mesures, amb els matisos que siguin necessaris, per molt impopulars que siguin les decisions que s’hauran de prendre.