Tots els països del nostre entorn estan apostant fortament per mesures, siguin del tipus que siguin, que ajudin a reduir el nombre de fumadors. A part de la prohibició de fumar als llocs tancats, que també es va fer extensible al Principat, hi ha països com França que han agumentat el preu dels cartrons de tal manera que poca gent s’ho pot permetre. Aquesta mesura, però, és delicada al país, atenent que el diferencial de preu és que fa créixer les vendes del producte. Tot i així, tant l’entorn, com el futur acord d’associació amb la Unió Europea plantegen un escenari a llarg termini en el qual el tabac deixi de ser el centre. 
I és que cal tenir clar que consumir tabac és fortament perjudicial per a la salut tant d’aquells que ho decideixen com dels que estan al costat i acaba desembocant en malalties que fan incrementar la despesa sanitària. A Andorra, segons dades fetes públiques ahir pel SAAS, s’han atès 21 persones amb intenció de deixar l’addicció durant el 2018. El nombre no és molt elevat, ja que només representa el 5% del total dels pacients atesos per la unitat de conductes addictives. Malgrat això, cal ser conscients que encara hi ha molta gent que el tabac no el relaciona amb una malaltia addictiva ni li dona, al fet de fumar, la categoria de greuge que sí que es dona, per exemple, a algú que pren altres tipus de drogues. 
L’hàbit no és fàcil de deixar malgrat la infinitat de mètodes que avui en dia s’anuncien per aconseguir-ho. El cert és que al final l’únic que serveix realment és la força de voluntat. El que sí que sembla clar és que les malalties que es deriven d’aquesta addicció són diverses, per la qual cosa cada vegada s’han de destinar més recursos econòmics i sanitaris a pal·liar-ne els afectes. És per això que cal replantejar les inversions i posar especial èmfasi en conscienciar i en fer canviar el concepte que el tabac és inofensiu.