La Comissió Nacional d’Habitatge es va tornar a reunir ahir després del canvi de Govern i les eleccions del passat 7 d’abril. De la trobada no se’n van despendre accions concretes. El ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy, no va precisar si la congelació dels preus del lloguer es continuarà aplicant o no l’any que ve, una opció que va deixar oberta el cap de Govern, Xavier Espot, fa unes setmanes. Filloy va explicar que l’Executiu no és partidari de voler «eternitzar» aquesta mesura ja que cal aplicar altres accions que siguin més estables i sòlides.

De fet, el Govern ja va afirmar en la presentació de la congelació dels preus del lloguer que la mesura no seria una panacea i que, per tant, caldria anar més enllà. Lògicament, el Govern no pot prendre una mesura d’un dia per l’altre, però sí que ha d’avançar amb celeritat per resoldre una problemàtica que afecta moltes famílies. Molts ciutadans han vist com han hagut de fer front a increments dels arrendaments, alguns d’ells desmesurats, en un context en què el poder adquisitiu ha crescut per sota del cost de la vida. La dificultat per trobar un habitatge en condicions és una dificultat tant pels nouvinguts i també pels empresaris, que veuen com això acaba sent un impediment per atreure més mà d’obra.

Les decisions polítiques acostumen a ser més lentes respecte al ritme amb què avancen els reclams socials, però tampoc és de rebut que alguns comuns posin traves per resoldre la problemàtica a través d’estudis per determinar els preus del mercat. No és seriós que sis de les set corporacions encara no hagin aportat aquesta informació, com va denunciar ahir el Raonador del Ciutadà, Marc Vila. Aquestes situacions contribueixen negativament i provoquen que el ciutadà tingui cada cop més una sensació allunyada de les institucions. Resoldre aquesta problemàtica és una qüestió de tots.