Cristina Gutiérrez es considera una treballadora, perseverant i optimista. Es considera abans de res Educadora Emocional, i després ve tota la resta (escriptora, CEO del projecte La Granja Ability Training Center, investigadora, divulgadora, etc). Explica que treballa a la trinxera de l’educació, on tot t’esquitxa. 

–Per què és educadora emocional?
–Perquè el que a mi no em van ensenyar de petita, no es repeteixi als infants i joves. No és just tenir al nostre cervell, la intel·ligència emocional, i no saber fer-lo servir a favor nostre. Perquè sentiments negatius com la por, la ràbia, l’ansietat i la tristesa han envaït la nostra societat, i diria que el món sencer. Tot i així, sentir-se bé és possible, més fàcil del que sembla i a més, un dret perquè tots i totes tenimaquesta intel·ligència emocional. Ho hem d’aprofitar.

–Va escriure “Líbrate del Miedo”.
–Sí, perquè mai com ara, he vist tantes persones (adults, però també infants) amb tantes pors. El temor ens paralitza, ens fa fer la pitjor interpretació possible, ens fa desconfiats i susceptibles. Hem de conèixer aquesta poderosa emoció anomenada por, perquè no inundi les nostres mirades ni la de les persones que estimem, i ser conscients que el 87% de les pors que sentim, no passaran mai.

–De què tracta el llibre?
–Parlo de la por: què és, com funciona, quin és el seu poder, què et fa fer, què passa quan és ella qui et gestiona a tu i no tu a ella. Parlo de per què avui dia la majoria de les persones estem fatal, del Tsunami Emocional que ens ha causat pandèmia de la Covid-19, del canvi climàtic, les guerres i, en definitiva, les diferents crisis. Explico recursos fàcils i pràctics per tenir l’emoció de la por sota control. També històries reals del que diuen i pensen les persones que han passat per La Granja de Barcelona, Madrid i Andorra.

–Amb que s’inspira per escriure?
–Amb tot el que passa i visc en directe a la meva feina. Més de 50.000 persones van passar el curs passat, així que és molt fàcil inspirar-se i inevitable reflexionar amb el que ens diuen sobretot els infants, com en Dylan, que amb cinc anys va demanar «Vull un planeta amb llum». Darrere de les seves paraules hi ha un «no veig llum al món perquè les persones s’han apagat?». Aquests «zasques» em posen a lloc, i em fan moure, convertir-me en una activista del benestar emocional per ajudar cada dia a diferents persones. Crec que és urgent aconseguir encendre la nostra pròpia llum per, algun dia, tornar a il·luminar aquest planeta.

–Què és per a vostè escriure?
–Primer parar! La meva feina és molt intensa perquè passen mil coses. Quan escoltes, mires i  olores molts estats emocionals, quedes impactada. I quan veus que acompanyar a transformar un equip o una classe és més fàcil del que sembla, t’entren ganes de canviar el món sencer perquè ho veus factible. Així que quan m’aturo i escric, la calma em permet reflexionar i recuperar-me. Escriure m’allibera i em cura del que veig cada dia i trobo injust. I si a sobre puc compartir les eines que a mi em funcionen i em paguen, encara millor. Crec que és realment meravellós, no? 

–Té algun projecte de futur?
–Pel que fa a escriure, suposo que el proper títol serà alguna cosa relacionada amb ser activistes del benestar emocional. I pel que fa al meu propòsit, vull fer un canvi radical. Ja ens estem ajuntant uns quants en l’àmbit internacional per reclamar el dret a sentir-nos bé, aprofitant l’Educació Emocional Aplicada com a eina per aconseguir-ho i que pugui arribar a tots els racons del món. Ja veieu que soc una motivada! Però a més, vull pensar en gran, que de pensar en petit ja n’hi ha prou. H