El president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, parla sobre l’afer de l’habitatge i la seva afectació a la població, la manifestació de la setmana passada i les propostes que proposen des del grup parlamentari. 

–La ciutadania andorrana es va mobilitzar dimarts en una manifestació històrica al país. Quina valoració en fa?
–La manifestació multitudinària del dimarts és una resposta extraordinària, perquè demostra esperança en un moment de patiment. Demostra que som un país unit i solidari, i que no ens rendirem. Andorra és casa nostra. La crisi de l’habitatge té molts efectes: empeny a la precarietat o a viure fora de les nostres fronteres a les famílies que tenen ingressos baixos, impedeix el retorn de persones joves que viuen fora d’Andorra, augmenta els costos de personal de les empreses i el cost dels serveis, i canvia el tipus d’immigració que rep el nostre país. És una crisi que està danyant profundament l’ànima social del país. L’hora és greu i calen actuacions molt més decidides del Govern i dels comuns.

–D’on ve tota aquesta problemàtica? El que està clar és que no ha estat cosa d’un dia per l’altre.
–L’arrel del problema de l’habitatge és l’avarícia i l’especulació. Estem vivint un canvi cultural a Andorra, on durant molts anys les famílies evitaven desprendre’s de les seves propietats i mantenien preus de lloguer raonables. A això s’hi afegeix una demanda molt elevada que ve de fora, ja sigui per part d’inversors que veuen atractiva la fiscalitat andorrana o de nous residents d’alt poder adquisitiu. Davant d’aquesta situació, l’Executiu no ha intervingut prou. S’ha considerat que la crisi era un problema conjuntural, passatger, quan en realitat és estructural. Crear un parc d’habitatge públic és una bona mesura, però és insuficient, perquè no ataca les causes del problema.

«La crisi de l’habitatge està danyant l’ànima social del país [...] calen actuacions molt més decidides del Govern i dels comuns»

–Què proposen des de Concòrdia per fer front a la problemàtica de l’habitatge?
–El primer que hem de fer és frenar la inversió estrangera immobiliària. Des de Concòrdia hem presentat una proposició de llei amb aquesta finalitat, en la que ha estat treballant especialment el Pol Bartolomé, del nostre grup parlamentari. És inconcebible que es permeti que una persona que no viu a Andorra hi compri 10 pisos, quan molts dels residents al país en prou feines poden pagar un lloguer. Cal limitar les compres als estrangers i als residents que fa poc temps que estan a Andorra a un únic habitatge. Per a les persones andorranes, hem d’incrementar molt significativament els impostos quan el comprador ja sigui el propietari de diversos habitatges. També apostem per obligar els propietaris de pisos que han tingut consum zero durant els darrers quatre anys a llogar-los. Aquesta darrera mesura permetria l’entrada immediata de diversos centenars de pisos al mercat. És una solució pràctica, àgil i justa. Solament requereix la valentia i la voluntat política per fer-la possible.

–La nova llei d’habitatge impulsada pel Govern sembla insuficient.
–La llei d’habitatge del Govern permet un increment notable dels preus del lloguer. És incomprensible que en el pitjor moment de la crisi de l’habitatge es relaxin les congelacions i es permetin augments de preu que poden arribar al 15% del valor del contracte, amb pujades posteriors de l’IPC anuals. Això és així sense cap garantia que els contractes laborals incrementin també de forma proporcional a l’IPC.

–Alguns partits de l’oposició han presentat esmenes a la llei. Què en pensa?
–El dia 31 de desembre d’aquest any vencen tots els contractes prorrogats des del 2019. Estem parlant de milers de contractes que finalitzen d’aquí a menys de dos mesos. Moltes immobiliàries i propietaris estan aprofitant que actualment no hi ha cap pròrroga a partir del dia 1 de gener, jugant amb la manca d’informació dels llogaters, per obligar-los a augmentar el preu dels seus contractes. Ens desconcerta que el Govern no hagi presentat abans el seu projecte de llei. Fer esmenes, per una qüestió de pràctica parlamentària, fa més lenta l’aprovació de les mesures. Fer esmenes volia dir prorrogar la incertesa i la intranquil·litat de moltes famílies per arribar possiblement al mateix resultat.

–Precisament Andorra Endavant va criticar la seva formació la setmana passadda per no esmenar la llei dels lloguers.
–Des de Concòrdia hem estat sempre molt clars quant als contractes de lloguer: defensem una pròrroga molt similar a la que es va fer l’any 2022. Respectem que la resta de partits facin esmenes a la llei de l’Executiu. A nosaltres ens va semblar més responsable no fer-ne i, com a alternativa, presentar proposicions de llei. Les proposicions de llei donen molt més joc i permeten reflectir la visió més exacta de la nostra formació. Representa més feina presentar lleis alternatives, però estem al Consell per dedicar-hi tota la nostra energia i la problemàtica de l’habitatge es mereix aquest esforç addicional.

–Creu que cal establir un llindar màxim en els preus dels lloguers?
–Ens sembla raonable establir criteris de referència, tenint en compte la ubicació de l’immoble, l’any de construcció i el nombre de metres quadrats. Una vegada feta aquesta anàlisi es pot estudiar un sistema de llindars màxims. Pot ser una bona mesura complementària, però és essencial que el preu mitjà del lloguer disminueixi. És important tenir en compte que un sistema de llindars pot portar a l’efecte contrari: a què els propietaris agafin el preu màxim com a referència i, per tant, el preu mitjà de l’habitatge augmenti, en lloc de disminuir.

«Des de Concòrdia apostem per obligar els propietaris que han tingut consum zero durant els darrers quatre anys a llogar-los»

–L’Executiu va dir que convocaria tots els grups parlamentaris, i vostès van anunciar que convoquen un debat d’Estat sobre la crisi de l’habitatge. Per què han fet aquest pas?
–Concòrdia i el Govern tenim visions diferents sobre com adreçar la crisi de l’habitatge. És saludable que hi hagi un diàleg ampli i honest sobre les propostes d’uns i altres. Allarguem la mà a la resta de partits per trobar solucions i participarem en les reunions que faci falta per apropar posicions, però és saludable, fins i tot necessari, que els partits representats al Consell General debatin sobre l’habitatge amb llum i taquígrafs. Hem convocat el segon debat d’Estat des de l’aprovació de la Constitució i té un format que permetrà que cada partit s’allargui tant com consideri convenient en les seves intervencions. Nosaltres aprofitarem el debat d’Estat per presentar un pla de mesures de xoc, fonamentat en les propostes que Concòrdia ha fet públiques fins ara.

–Considera que fer un debat públic farà que tots els partits s’hagin de mullar i dir la seva?
–Exacte!

–Estarien disposats a la creació d’un pacte d’Estat per l’habitatge?
–Els pactes d’Estat, les taules de treball i els grups d’experts han servit massa sovint d’excusa al Govern per no actuar, o per compartir la responsabilitat sobre apostes políticament arriscades. Limitar l’especulació és una decisió política. Nosaltres no deixarem d’aportar idees i propostes, independentment de com es digui el fòrum en el qual aquestes s’intercanviïn.

–No creu una bestiesa comprar edificis a més de quatre milions d’euros per transformar-los en pisos socials, comptant que la reforma també costa mínim tres milions?
–Ens sembla bé que el Govern adquireixi i renovi immobles que no tenen ús i que els reconverteixi en pisos socials. En aquest sentit, agraïm també a la ministra Marsol mantenir-nos al dia sobre les actuacions del seu ministeri. Cal admetre, però, que el Govern ha comprat fins ara edificis el preu dels quals estava per sobre del seu valor de mercat. Hi va haver també molta improvisació a l’hora de fer el concurs i d’adjudicar-lo, per tal de fer les ofertes als propietaris abans de les eleccions generals. Des de Concòrdia considerem que cal que una partida important del pressupost del Govern estigui dedicada a la compra d’habitatge públic cada any. Podem aprendre dels errors de la primera convocatòria per millorar en les successives.

–No seria millor construir en terrenys públics de cessió i seria molt més ràpid i barat?
–La cessió en espècie serà una de les principals apostes de Concòrdia per a les pròximes eleccions comunals. Consisteix a fer que en les noves promocions, en lloc de donar terreny o de pagar al comú, els propietaris hagin de cedir algun dels immobles construïts perquè es destini a habitatge públic. És una manera d’incrementar el parc d’habitatge, fer-ho de manera progressiva i sense despesa pública, i evitar la concentració dels immobles de propietat comunal en un mateix indret, amb els problemes socials que això pot ocasionar.