Gaspar Pellicer és informàtic, tot i que ho ha compaginat amb la feina d’entrenador i guia de muntanya des de ja fa més de 30 anys. Ha estat sempre vinculat a l’esport, primer com a competidor tant d’esquí de fons com de piragüisme, i més endavant com a entrenador. Ha anat formant-se i traient titulacions d’esquí de fons, de guia de muntanya i de piragüisme al llarg d’aquests anys. Actualment, i des de ja fa uns anys, és responsable d’entrenadors del club d’esquí de fons del NEC la Rabassa, també dins la junta federativa de la FACC. A més, és el president del club de piragüisme de Sant Julià de Lòria, el Club Piragüisme Valira. Anteriorment va formar part de la junta de clubs com el Club Pirinenc Andorrà, CADÍ Canöe-kayak, CEFUC. Es considera una persona apassionada del que fa, ja sigui professionalment en qualsevol àmbit, com socialment col·laborant en activitats. És el pare i entrenador de la piragüista Laura Pellicer.

–Per què va decidir entrenar a la Laura Pellicer?
–Per diverses raons no ha pogut tenir un entrenador estable d’ençà que està a alt nivell en piragüisme i ja l’any passat em va demanar que fos jo el seu entrenador, tot i que al final realment vaig començar quan el seu últim entrenador la va deixar d’entrenar a mitja temporada, cosa que va afectar considerablement el seu rendiment i resultats. Però es pot dir que és a partir d’aquesta temporada que l’entreno jo només. Anteriorment, ja l’havia entrenat amb esquí de fons i, per tant, la relació entrenador/pare no em preocupava. El més important és que confia en mi i pel que portem de pretemporada crec que ha estat una bona decisió.

–Li veia potencial... 
–Sí, sempre. A més, el fet que hagi compaginat els estudis (actualment ja té la carrera de Biologia i un màster en Ecotoxicologia, cosa del que estic molt orgullós com a pare i com a entrenador) crec que no ha pogut dedicar-se completament a l’esport, a partir d’aquest any ja té dedicació complerta, cosa que segur ajudarà a aconseguir els seus objectius. El fet de canviar la manera d’entrenar a la que jo estic acostumat a utilitzar, molt més objectiva, tenint en compte els valors físics de les proves que anem fent, crec que serà beneficiós per anar assolint aquesta millora.

–Quina relació té amb l’esport? I amb el piragüisme?
–Sempre he estat vinculat a l’esport, sigui competint, fent d’entrenador o organitzador. També soc guia de muntanya, fa uns 10-15 anys que organitzo carreres a peu per la muntanya, entre altres competicions, com la d’esquí de fons, marxa Andorra Fons, que ja fa més de 20 anys. Amb el piragüisme, en realitat vaig començar a practicar-lo quan tenia uns 18 anys, de fet per entrenar a l’estiu per esquí de fons, després de diversos anys i de fer alguna competició, el vaig anar deixant. Em vaig tornar a enganxar quan va començar la Laura i el seu germà, el Marc.

–Tenen objectius per la temporada que ve?
–Sí, com cada temporada establim objectius conjuntament amb la federació en l’àmbit de resultats, en copes del món, etc. Per aquesta temporada tenim diverses competicions importants on volem fer un bon paper. De totes maneres, també a nivell nostre ens hem proposat uns objectius que estan orientats a aconseguir aquesta millora de rendiment i resultats.

–És l’organitzador de la Sant Silvestre. Com ha sigut l’experiència?
–Molt bona, cada any em sorprèn aquesta cursa. Ja fa anys que l’organitzo, amb la participació i amb l’ambient que hi ha. Com cada any estem al límit de participació, tot i que es tracta d’una cursa sense resultats, en la que et trobes molta gent participant, rient, corrent en família o en grups d’amics i passant-s’ho bé. També es dona un premi a la disfressa més maca i això fa que hi hagi molts corredors disfressats i donant ambient a la cursa.