NÚMERO 14 DE VERDS D'ANDORRA Foto: ÀLEX LARA

–L'última de la llista, i dels Verds. Perdoni, però vostè no entra al Consell ni amb cataclisme.

–Ho sé. Però en tot a la vida hi ha d'haver uns primers i uns últims. Jo tanco la candidatura com a mostra de suport públic als meus companys de militància.

–Sabrina Dos Santos deia ahir que la seva generació veurà un cap de Govern lusoandorrà. ¿També una consellera verda?

–Així ho espero i per això treballem. Cal un cop de timó. Les coses no van bé, mai ens havíem trobat en una situació tan vulnerable i no podem continuar com sempre. Una consellera verda ajudaria a visualitzar el canvi.

–No tenim nuclears, ni tèrmiques, ni químiques. Ni tan sols molins de vent. ¿Per què ens calen Verds, a Andorra?

–Hem de conservar l'única riquesa que tenim al país, que és el medi ambient, el paisatge, les muntanyes. No pretenem hipotecar el creixement, però sí racionalitzar-lo. En altres partits i en aquest àmbit, primen els interessos particulars. En el nostre, els generals.

–Si no treuen conseller, ¿abandonen? ¿O tenen vocació de partit extraparlamentari?

–Seguirem endavant, des del Consell o des de fora. Estem sembrant i cal tenir paciència. Fa dos anys van confiar en nosaltres quasi mig miler d'electors. No els deixarem tirats.

–El no-pacte amb el PS: ¿millor sols que mal acompanyats, o és que no els volien?

–No pots pactar amb qui no comparteix cap de les teves idees. Hauria sigut una incoherència.

–Doncs si no s'entenen amb l'esquerra, ¿amb qui s'entendran?

–Personalment, crec que la socialdemocràcia andorrana està molt allunyada del que jo entenc com a posicions d'esquerra.

–Fukushima: ¿els dóna la raó, als antinuclears, o els la treu, perquè ni el pitjor tsunami ha causat un sol mort per fuga radiactiva?

–Ens la dóna. Un desastre així posa els pèls de punta. I això que no hi ha hagut ni un sol mort... ¡De moment!

–El que sí que ha causat 10.000 morts i 10.000 desapareguts és el tsunami. ¿Per què no plantegen que es prohibeix edificar a la costa?

–Efectivament, no es pot invadir el territori de la naturalesa. I sí, s'ha de vigilar a l'hora de construir.

–M'imagino que, com a bona activista verda, conduirà un cotxe elèctric...

–No en tinc. No m'ho puc permetre, i hauré d'aguantar amb el de gasolina, fins que rebenti.

–...I que tindrà energia solar a casa.

–Ara mateix no, però aviat posaré plaques en una terrasseta. No m'arribarà per a tota la casa, però...

–¿Ha fet res bé, Bartumeu, en aquests dos anys de mandat?

–Amb el canvi –cap a pitjor– que ha experimentat el país els últims anys, algun problema hi ha. I els governants hi tindran alguna responsabilitat, dic jo. No diré que Bartumeu ho hagi fet tot, tot malament. Però em demano què ha fet bé, i no em ve res al cap. Mai no s'havia vist tanta gent sense feina, per exemple.

–Però si els aturats tenen ara un generós ajut de 400 euros mensuals...

–Jo he estat quatre mesos sense feina, i ho passes fatal. No tens res. Ningú no havia previst que a Andorra hi hagués atur. Doncs n'hi ha.

–4.877 funcionaris, ¿són massa funcionaris?

–Sempre s'ha dit i crec que ha arribat l'hora de retallar.

–L'Arxiu Nacional a la Massana per 18 mòdics milions d'euros. ¿Luxe o necessitat?

–Per mi, no ens ho hem ni de plantejar. Ara mateix és impensable.

–Dels quatre caps de llista, tres són homes, i només una, dona. Al número 14, la proporció és la inversa: tres dones i un home. ¿Casualitat?

–Pel que fa als caps de llista, per desgràcia,a Andorra sempre han sigut els homes qui han manat. Però potser ha arribat l'hora que també això canviï.

–Així que també confia a veure un dia una dona en el lloc del cap de Govern...

–M'encantaria que fos aquestes mateixes eleccions, però... En fi: crec que ho veurem. No sé quan, però ho veurem. Segur.

Per a més informació consulti l'edició en paper.