PUBLICITAT

Vicenç Alay: «La prestació d'atur hauria de ser un principi bàsic en un estat modern»

PER ANDRÉS LUENGO
Periodic
Foto: TONY LARA

–Conseller en quatre legislatures, ministre en funcions, i l'últim de la llista. ¿Una forma discreta de dir adéu?

–No necessàriament. El número 14 es una posició singular, de vegades molt disputada. ¡Hi ha primàries i tot! En el meu cas m'hi ha portat una barreja de compromisos personals i de partit. Conseller no ho seré, això està clar. Però estic a la disposició del partit pel que se'm demani.

–Dos anys al Govern i ni una sola complicitat política¿Existeix una conspiració per expulsar el PS del poder'

–Dir-ne conspiració em sembla excessiu. El que està clar és que no hi ha hagut voluntat de facilitar les coses al partit que va guanyar les eleccions.

–Els poders fàctics, ¿existeixen?

–A tot arreu. I Andorra no és en aquest aspecte l'excepció.

–¿I s'han mobilitzat contra el Govern socialdemòcrata?

–Ho diré de forma concisa: hi ha hagut una voluntat de bloqueig. Però tampoc no vull caure en el victimisme. Segur que en certs moments podríem haver actuat d'una altra manera. La culpa també és nostra.

–Amb el seu peculiar estil d'oposició, ¿s'ha convertit Nomen en el Bartumeu de Bartumeu?

–Bartumeu va fer una oposició en ocasions dura. Però sempre des d'una lleialtat institucional que, en el cas de Nomen, crec que no ha existit.

–Ni en els 16 anys liberals ni en els dos de socialdemòcrates s'ha regulat el dret de vaga. ¿Que no és d'esquerres, el dret de vaga?

–Perdoni, però és vostè qui em parlava dels poders fàctic, ¿oi?

–La prestació d'atur –i no la beneficència en forma d'ajut que hi ha ara– ha desaparegut del programa. ¿Tampoc no és d'esquerres?

–La prestació d'atur hauria de ser un principi bàsic i indiscutible de qualsevol estat de dret i que es pretengui modern, més enllà de l'eix dretes/esquerres. I forma part dels nostres projectes de futur.

–La Internacional Socialista va esperar al derrocament de Ben Ali per expulsar-lo. ¿Comparteixen Internacional amb gaires dictadors més?

–Si en repassem els afiliats, segur que hi trobarem gent ben poc digna de ser-hi. Desgraciadament.

–Hi ha qui diu que han governat amb certa opacitat. ¿Assumeix la crítica?

–Hem governat amb una gran voluntat de transparència. Massa i tot. ¡Si se'ns va criticar per fer pública l'auditora de CTRASA!

–La primera llei del màrketing polític diu que un líder mai no ha de semblar més llest que el seu votant. Bartumeu ha fet precisament el contrari...

–Hi ha hagut una certa intenció de convertir aquesta distància que tothom li pressuposa a Bartumeu en supèrbia, en prepotència. Un interès a magnificar aquesta cara diguem-ne menys amable del cap de Govern.

–Fa dos anys proposaven gravar les rendes superiors a 35.000 euros. Ara han pujat el barem a 40.000. El 2015, ¿seran ja 50.000?

–Li acceptaria l'observació si haguéssim passat de 35.000 a 350.000 euros. Però ho hem pujat a 40.000, i per qüestions purament tècniques. En qualsevol cas, no hi ha cap intenció de defugir una política fiscal que assumim plenament.

–Els liberals han governat 16 dels 18 anys constitucionals. ¿És l'oposició el lloc natural de l'esquerra andorrana?

–La victòria del 2009 va ser la culminació d'un procés natural: el substrat electoral s'havia anat ampliant i avui és el reflex d'una societat on l'esquerra té grans possibilitats d'arribar al poder. Tenim un paper en el joc democràtic: com a Govern o com a alternativa.

–¿Quantes vegades ha assistit a un concert dels Petits Cantors?

–¿Quins Petits Cantors?

–El Cor Nacional.

–Hem coincidit en diversos actes institucionals on participava el Cor Nacional. No li sabria dir en quantes ocasions.

–¿Cal haver-se educat a Andorra per entendre segons què, tal com li va etzibar Bartumeu a Nomen en una memorable sessió del Consell?

–Sé el que volia dir Bartumeu, i ell també sap que no ho va expressar de la millor manera. Jo mateix sóc fill de catalans, i crec que per integrar-se només cal la voluntat intel·lectual i emocional de fer-ho. Evidentment, no cal haver anat a classe al país.


Per a més informació consulti l'edició en paper.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT