La pubilla, amb banda inclosa, al parc infantil del Prat del Roure. Foto: MÀXIMUS

–Diuen que per ser pubilla cal superar un examen.

–Un examen escrit de cultura general andorrana, sí. I també una entrevista oral, una prova d'habilitats socials –comportar-se a taula amb correcció, per exemple– i...

–...Perdoni, però més que d'una candidata a pubilla, sembla que parlem d'una candidata a geisha.

–No arribem a tant. Però falta encara la quarta prova: la presentació a l'escenari. El jurat et demana què els recomanaries a uns turistes que no es perdessin per res del món.

–Interessant. Però, ¿com ha de comportar-se a taula, una pubilla?

–Ha de saber donar conversa, no allargar massa els silencis; no parlar amb la boca plena, per descomptat. Ah, sí, molt important: deixar aparcat provisionalment el mòbil. Ni jugar-hi ni respondre trucades ni enviar missatges mentre ets a taula.

–Posi'ns a prova amb un parell de les preguntes que va haver de respondre...

–¿Quina festa se celebra el 8 de maig a Escaldes?

–Llueixi's.

–Sant Miquel d'Engolasters.

–Tocat. Una altra pregunta, sisplau.

– ¿I com es diu la consellera de Cultura?

–Aquesta, sí: Núria Barquín. Ara li'n faig una jo: ¿qui era Miquel Mateu?

–Em sona, però no sé...

–Donava nom a l' avinguda del pont de la Tosca fins que l'excònsol Martí li'n va defenestrar. Mateu va ser l'impulsor de Fhasa, per cert.

–Si va fer alguna cosa per la parròquia i pel país, no acabo d'entendre que el retiressin del carrerer.

–Jo tampoc. Canviem de tema, i amb la mà al cor: ¿s'havia imaginat mai de pubilla?

–He de dir que em vaig presentar diverses vegades a pubilleta. No vaig guanyar mai. I que el 2005, quan vaig fer els 17 anys, em vaig presentar a pubilla. Vaig sortir Primera Dama d'Honor. Diguem que ha sigut un premi a la insistència. També hi deu tenir a veure el fet que només érem dues candidates, aquest any. ¡Tenia el 50% de possibilitats!

–¿Li han sortit pretendents de sota les pedres, des que és pubilla?

–En absolut. Trucades el dia que vaig sortir per la tele, sí. Res més. Però és que una pubilla no és una miss. El físic no compta, tot i que evidentment no pots anar super tirada.

–Ja que en parlem, i ara que no ens sent ningú: un pèl cursi, el vestidet...

–Depèn de la tela i del color de la faldilla. El 2005 me la van fer rosa xiclet. Fatal. Aquest any he demanat a veure si pot ser en colors vius –¡però no rosa!– per combinar amb la part de dalt, que sempre és fosca.

–Una de compromesa: ¿contenta, que Martí sigui el pròxim cap de Govern?

–Sí, perquè va fer molt i de molt bo per Escaldes. Ara només falta que faci el mateix per Andorra. El que no hauria dit mai, la veritat, és que guanyaria a totes les parròquies. Però això ja és una opinió personal.

–I una final d'indiscreta: ¿lliguen, els pircings i els tatuatges, amb una institució tan tradicional com ho és el pubillatge?

–I tant, que sí. Segur que no sóc la primera pubilla que en porta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.