El delegat de Joventut del bisbat d'Urgell, Lluís Plana, a punt de concedir l'entrevista a El PERIÒDIC Foto: ÀLEX LARA

–¿Quins objectius persegueix la Jornada Mundial de la Joventut?

–La idea principal és moure els joves amb diversos motius. Un d'ells és l'experiència de conèixer joves de tot el món. Però també és una experiència significativa a nivell de fe. La majoria dels nostres joves no s'identifiquen com a cristians, però tenen inquietuds.

–¿No és necessari ser cristià per participar en aquesta jornada?

–Per ser voluntari, no cal ser cristià i per anar a Madrid, tampoc. Lògicament, ens adrecem als cristians i les cristianes, però també als joves que pensin que aquesta moguda val la pena i s'hi vulguin involucrar.

–¿És possible que alguns joves ho vegin com un esdeveniment per captar-los cap a l'Església?

–Qui hi participi s'adonarà que, al voltant de l'Església, hi ha molts joves i molt diferents. Hi ha grups més conservadors, però també hi ha grups de joves que són tot el contrari. Penso que els joves, en la seva recerca vital, poden descobrir coses a partir de diferents experiències, i aquesta jornada els pot ser una experiència important.

–Segons les previsions, la jornada atraurà dos milions de joves a Madrid. Les esglésies, en canvi, estan buides.

–El jove que viu a Andorra, i al bisbat en general, és un jove amb inquietuds, però que no està lligat a les institucions. Passa el mateix amb la política. Tenim joves en recerca de la fe o, com a mínim, d'alguna cosa que els ompli per dins, però això no es correspon necessàriament amb el compromís d'anar a una celebració cada diumenge. Els responsables ens hem de plantejar com fem possible la relació entre els joves i la institució. El que importa són les persones, i el que hem d'oferir des de l'Església és un bon acompanyament. Després ja vindran els sagraments i la litúrgia.

–¿El voluntariat és una manera d'atraure els joves?

–L'Església, igual que té coses que no ens agraden, també en té d'altres que són genials. Penso, per exemple, en Càritas. I aquí els joves hi poden tenir un paper molt important. Perquè els joves creuen en un món millor, més just i amb menys desigualtats.

–¿Vivim una crisi de fe o una crisi institucional?

–Totes les institucions, menys els clubs de futbol, estan en crisi. El que hem de fer és aprofitar aquesta crisi per reflexionar i buscar nous camins.

–¿El paper de les dones dins de l'Església és un dels temes que cal reflexionar?

–Certament. En aquests moments, l'Església la porten, sobretot, les dones. I els joves cristians, que viuen el seu temps, també s'ho plantegen, igual que es plantegen qüestions de moral sexual. Cal un debat des de la llibertat.

–¿El debat arriba a les altes esferes de l'Església?

–Se'n parla, però des de la prudència. Totes les institucions són prudents.

–¿És el secret per sobreviure tants anys?

–Si l'Església ha sobreviscut 2.000 anys és perquè el missatge que hi ha al darrere és un missatge que és bo, que és autèntic. Però potser no arriba bé.

–¿Li falta màrqueting, a l'Església?

–Sí, a l'Església ens cal màrqueting, n'estic convençut. Perquè es fan coses molt bones que la gent no coneix. I em sembla injust que, per culpa d'alguns comportaments criminals, s'ignori, per exemple, la tasca social que fa Càritas. O molts pares, que confien en nosaltres perquè eduquem els seus fills en valors. Al cap i a la fi, l'Església som això: experts en valors. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.