Foto: NOE

El dirigent popular Javier Arenas, convençut que tots hem de fer esforços i sacrificis, menys la gent gran i els aturats, s'ha preguntat què diran ara els socialistes, després de diversos mesos insinuant que quan arribés el Govern del PP s'acabava la sanitat gratuïta i l'educació universal i pública. Pot ser que el candidat andalús porti part de raó, però potser és aviat per cantar victòria. Per diverses raons. La primera és que amb l'augment de l'IRPF la meitat dels pensionistes sí hauran de fer esforços, tot i l'increment de l'1%, ja que una cosa neutralitza l'altra, fins al punt de generar pèrdues de poder adquisitiu. La segona és que les comunitats autònomes ja estan aplicant retallades en sanitat i educació, i la tercera –i més important– és que fins que estiguin llestos els nous pressupostos generals de l'Estat no se sabrà realment fins a quin punt és possible finançar l'Estat de benestar , entès de manera que garanteixi a cada ciutadà la igualtat d'oportunitats i la seguretat d'unes mínimes condicions de vida.

Vegem les claus del problema, en milions d'euros. Perquè l'Estat de benestar es mantingui al nivell del 2009 fan falta, en números rodons, 275.000 milions d'euros, incloent-hi els 110.000 milions necessaris per pagar les pensions. La resta se l'emporten sanitat (70.000 milions), educació (50.000), atur (35.000) i dependència (10.000). Amb les retallades en marxa, pendents de conèixer les que arribaran al març amb els nous pressupostos, i tenint en compte la caiguda d'ingressos, no està tan clar que quadrin totes les grans xifres. ¿Els motius? Bàsicament dos: l'Agència Tributària recapta ara uns 40.000 milions menys que en els anys de bonança i el pagament del deute, derivat d'un major dèficit, s'ha disparat. Per tant, s'imposa la cautela, almenys fins que estiguin fets els grans deures en comptes de l'Estat.

A tot això, per si fos poc, cal afegir que l'envelliment de la població farà que les despeses de la Seguretat Social segueixin en augment, que els processos d'immigració no van a aturar-se, amb conseqüències també per l'Estat de benestar, i que les despeses d'educació s'han d'incrementar, sobretot en R + D, a risc que el país quedi endarrerit en el mercat global. Per això és gairebé impossible no plantejar un nou augment dels impostos, començant per l'IVA, les begudes alcohòliques i el tabac. L'alternativa seria un improbable creixement econòmic a curt termini i la guerra contra el frau fiscal, però no sembla probable que hi hagi resultats immediats en aquests fronts. Per això la pregunta és pertinent: ¿s'ha acabat la pujada d'impostos? Tot sembla indicar que no, atès que el país requereix també d'estímuls i per això fan falta més ingressos públics. Com diu Olivier Blanchard, economista en cap del FMI, les mesures d'austeritat acompanyades de baix creixement, lluny de reduir la prima de risc, acaben per augmentar-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.